És un museu concebut per representar una casa típica de poble, de cara a fer participar el visitant de com eren la vida i els costums dels avantpassats de Rocafort. Hi ha una bona mostra d'objectes quotidians que es feien servir als masos, i que han cedit els mateixos veïns. És fruit d'una idea de dos veïns, Enric Pérez i Bacardit i Lluís Casañas i Guri, ja traspassats. Dilluns, 15 d'agost, farà 30 anys de la seva inauguració, i amb motiu de l'aniversari s'han organitzat un seguit d'actes de celebració.

Actualment, els encarregats de preservar aquest llegat són quatre: Claret Casañas i Maria Pérez, que segueixen la tradició familiar, i Maria Molina i Jordi Calaf. El Museu de Rocafort és una fundació privada sense afany de lucre: és obert els diumenges de 12 a 14 h (també es poden concertar visites) i no es cobra entrada. S'accepten donatius per al manteniment.

Claret Casañas explica que l'origen de l'equipament que fa bandera de les arrels del poble prové d'una visita que van fer amb el seu pare a Gósol, on en van veure un de semblant. Va ser una inspiració que va acabar fructificant: va néixer a l'espai on hi havia una botiga i ara és en un antic forn de pa, a la casa dels avis d'Enric Pérez, que tenien l'habitatge a dalt. De fet, bona part dels estris que hi ha són de Cal Tinet, la casa pairal de la seva dona, Maria Manubens Plans, que té 82 anys. Hi ha des del seu bressol fins als escambells que usava la seva mare per asseure's davant de la llar de foc. També han fet donatius altres veïns, com la manresana Josefina Oliveras (1910-1996), que va ser nomenada filla predilecta de Rocafort: s'hi exhibeix la medalla d'or.

A més, al Museu es preserven objectes arqueològics i històrics. De fet, des de l'equipament s'impulsen les excavacions al castell i, abans, van portar al poble la Pedra de les Creus, que era entre Casajoana i el cementiri, on s'aturaven amb el taüt dels difunts de les masies. I s'encarreguen també de mostrar l'església, on hi ha el sarcòfag del senyor de Rocafort: Pere de Sitjar (s. XIV).