Ara Malikian és pura energia. A l'escenari salta, balla, vibra i fa vibrar el públic. És capaç d'emocionar i alhora arrancar la rialla del públic explicant les seves històries amb la naturalitat que ho fa. Complicitat i humilitat. Pur magnetisme a l'escenari i sempre amb un somriure, evidenciant com gaudeix amb el que fa. Un virtuós del violí capaç d'idear un repertori tan eclèctic com el que forma La increíble gira de violín, que dissabte va presentar al teatre Kursaal i que va acabar amb el públic aplaudint dempeus.

Al nou espectacle el músic combina composicions pròpies, incloses en el seu últim treball discogràfic, amb peces d'autors clàssics com Bach, Vivaldi o el seu admirat Paganini. Però també sonen cançons com Paranoid Android de Radiohead, Kashmir de Led Zeppelin, un tema de la pel·lícula Pulp Fiction (amb coreografia a l'estil John Travolta inclosa), o el clàssic de David Bowie Life on Mars. Amb les entrades esgotades des de feia mesos, Malikian va oferir un concert de més de dues hores de durada, acompanyat a l'escenari de set músics. Si en l'anterior gira 15 ja havia inclòs una bateria a la banda, en aquesta hi ha sumat una guitarra, que aconsegueix noves sonoritats i aporta un punt més rocker i elèctric.

Tot i que ja fa més de quinze anys que viu a Madrid, aquest violinista nascut al Líban i d'origen armeni té molt present les seves arrels i això es nota als seus concerts. El fil conductor de La increíble gira de violín se centra en les anècdotes del músic amb aquest instrument que l'acompanya des que era un nen. Un violí que com ell mateix explica «va salvar vides». Primer, la del seu avi, que va poder fugir del genocidi armeni del 1915 fent-se passar per músic, gràcies al violí que li van deixar. Més tard, el mateix violí permetria a Malikian sortir del Líban en aconseguir una beca per anar a estudiar a Alemanya. Especialment emotiu va ser l'homenatge al seu avi i al poble armeni amb la interpretació de la peça 1915, que el músic també va dedicar als milers de refugiats que actualment viuen una dramàtica situació. La picada d'ullet al seu fill amb El vals de Kairo, va ser un dels altres moments especials de la nit.

Però als concerts d'Ara Malikian també és habitual que l'humor i la bona música vagin plegats. Com per exemple demostra la divertida posada en escena de La danza del percebe, fent referència a la mobilitat reduïda d'aquest crustasi. O la presentació del seu particular Réquiem para un loco, dedicat al seu violí, que segons va explicar «va intentar suïcidar-se caient d'una taula». El viatge musical de Malikian a través de les històries del seu violí, jugant amb la fantasia i la realitat, es va tancar amb l'Aria de Bach.