Mentre editava la seva última pel·lícula a Toronto, Larraín va començar a perdre la vista i va decidir viure sola el dolor i tancar les portes del seu passat, convençuda que mai més no podria treballar com a artista. No obstant això, la notícia de la mort de la seva mare fa que torni al Xile natal, que va abandonar 30 anys enrere. Caminant pels carrers de Santiago, la directora coneixerà un món diferent que la inspira: el dels venedors ambulants cecs de La Alameda, l'avinguda principal de la ciutat. De tot això es nodreix Shadow Girl (Niña sombra), que avui es projecta en el cicle El Documental del Mes, coordinat per MEES i CineClub.
Amb una poètica posada en escena, la directora ens recorda que les persones cegues tenen molt per oferir a la societat i que en volen continuar sent part activa. Com ella, els venedors ambulants de La Alameda, que lluiten per ocupar un lloc en una societat que no els té en compte. Shadow Girl representa un viatge commovedor cap a les profunditats de la ceguesa, en una nar-ració autobiogràfica plena de coratge i optimisme per enfrontar-se a una vida nova. El treball va formar part de la Secció Oficial en la darrera edició del Festival DocsBarcelona i guanyadora del Premi del Públic i el Premi del Jurat en la categoria nacional en DocsBarcelona Valparaíso.
Larraín va deixar Xile per Canadà, on va estudiar i es va graduar en estudis de Ràdio i Televisió a la Ryerson University de Toronto. Ha treballat com a cineasta independent durant més de 25 anys. Els seus documentals tracten temes sobre justícia social (diversitat, inclusió, minories). Ha dirigit El Juicio de Pascual Pichun, Dolores, Looking for Findley i Amor Amargo.
