L'aventura editorial d'Adesiara es va iniciar al final del 2007 amb la Història del Diable, de Daniel Defoe, i tanca la primera dècada de vida amb Els dimonis de Loudon, d'Aldous Huxley. Amb la divertida anècdota d'un capicua demoníac va presentar ahir l'editor Jordi Raventós els dos darrers títols del segell de Martorell, que fan pujar la xifra d'obres publicades fins a 125. Després de L'última temptació de Crist, de Nikos Kazantzakis, arriba ara l'esmentada novel·la de l'autor d' Un món feliç, la darrera proposta abans de la festa de celebració dels primers deu anys de vida que tindrà lloc aquest dissabte (12.30 h) a la llibreria Nollegiu de Barcelona.

«L'obra de Huxley ens ha arribat de forma parcial», va explicar el crític Sam Abrams en la presentació a la premsa d' Els dimonis de Loudun, que ha traduït de l'anglès Dolors Udina. «Va ser dramaturg, guionista, cronista de viatges ... va fer de tot, però el coneixem més com a novel·lista», va afegir.

«A més», va continuar Abrams, «és un llibre que s'ha llegit molt malament, des de la forma fins al contingut». Els dimonis de Loudun va aparèixer el 1952 i tracta el cas real d'un capellà jove que va ser acusat de pervertir unes monges, un episodi que va tenir lloc el 1617 al poble francès de Loudun.

Segons Abrams, «es va dir que era un assaig històric i de reflexió, però hi ha una part rellevant de la novel·la en què la veu és d'un nar-rador. Huxley barreja realitat i ficció abans que ho fessin Truman Capote, amb A sang freda, i Norman Mailer, amb Els exèrcits de la nit. I això no se li ha reconegut».

D'altra banda, segons l'expert, «Huxley tenia la teoria que la humanitat posseeix una identitat fonamental, i les diferències entre les persones es produeixen per les contingències individuals». Per a Abrams, l'autor anglès va escriure als anys 50 del segle XX un relat sobre fets del XVII perquè un nivell de lectura de l'obra estableix «un paral·lelisme» amb el temps que li va tocar viure i les pors posteriors a la 2a Guerra Mundial.

En aquest sentit, Sam Abrams també va apuntar la idoneïtat de la primera traducció al català al final del 2017: «és un moment ideal, perquè si en la història que explica Huxley un dels grans dimonis va ser Richeliu, i en la seva època Stalin, Hitler... avui en dia es diuen Trump, Rajoy, Macron, May, Putin i Maduro, entre d'altres. La salvació passa per admetre aquesta identitat fonamental i els problemes que sempre tenim els humans en qüestions com el sexe, la política, la tradició...».

Quatre anys després de l'encàr-rec que li va fer Raventós, Dolors Udina ja pot respirar tranquil·la: «no és un llibre fàcil de traduir», va afirmar. «Hi ha passatges molt lírics, com el moment en què cremen el protagonista, amb els quals he gaudit molt», va afegir.

Durant l'acte d'ahir, també es van glossar les virtuts de L'última temptació de Crist, una novetat de la qual aquest diari ja en va parlar fa unes setmanes. L'obra, que va causar un escàndol quan es va publicar -primer en suec i noruec, el 1952, i en grec el 1955-, és una biografia de Crist que fa eixir els dubtes que podrien haver turmentat l'anomenat fill de Déu.

Novetats a la vista

Jordi Raventós va avançar que al gener apareixeran El soldat fan-farró, de Plaute (s. II-III aC), i Un tramvia anomenat desig, del nord-americà Tennessee Williams. En els mesos següents sortiran Història dels set penjats, de Leonid Andreiev; L'evangeli del vent, d'Agustí Bartra; Número u, de John Dos Passos; i el capítol de l' Antologia Palatina -conjunt literari escrit a la Grècia antiga- dedicat a la poesia homoeròtica.