Tomàs Boix (1886-1951) va néixer a Solsona, va passar moltes vicissituds al llarg d'una vida en la que va ser alcalde per un dia després de la proclamació de la república, va viure emboscat durant la guerra, va conrear des de jove la passió pictòrica i va morir novament a la ciutat episcopal. Però la seva biografia estaria incomplerta sense el vincle que va mantenir amb Manresa i l'aleshores naixent Cercle Artístic de la capital bagenca. L'Espai7 del Centre Cultural el Casino explora aquest lligam en una exposició que és fruit del treball que el comissari i historiador de l'art Ovidi Cobacho va realitzar per a l'antològica celebrada la tardor passada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

«Tenim documentades quinze exposicions de Boix a Manresa, la majoria col·lectives i algunes individuals», aporta Cobacho: «I hi ha una setzena que no es va fer a Manresa, sinó a Terrassa per donar a conèixer pintors del Cercle Artístic, entre els quals també hi havia el solsoní, que n'era membre».

La pintura autodidacta de Boix -que va haver d'atendre les obligacions familiars com a hereu de les terres de la família, una nissaga benestant de Llobera- es va fixar especialment en el gènere del paisatge i el seu nom no es pot ignorar quan es parla de l'auge que el gènere va experimentar al país durant uns anys que la posteritat ha reservat per a glosar les avantguardes. El solsoní ha entrat a la història de l'art de la Catalunya Central com un dels pioners en la pintura en plen air (a l'aire lliure).

La mostra del Casino presenta una quarantena de quadres que tracen un recorregut cronològic per la seva obra, alguns dels quals es van exposar a Manresa. «Boix va entrar en contacte amb gent com Josep Vila Closes -amb qui es va escriure amb freqüència els anys 40-, Alfred Figueras, Miquel Puig Faura, Evarist Basiana, Anselm Corrons, etc.», explica Cobacho: «A Solsona estava isolat i a Manresa hi tenia aquest grup».

En aquells anys 30 republicans, aquesta colla va afegir la pintura a l'aire lliure a un repertori fins aleshores dominat al territori per l'obra acadèmica: retrat i temàtica religiosa. Però l'influx de l'impressionisme i el postimpressionisme, malgrat que ho va fer tard, va arribar a la Manresa de l'època. «Sabem que les dues primeres exposicions individuals que va fer a la ciutat daten dels anys 1934 i 1935, i es van celebrar a la Galeria Ciutat que dirigia Ramon Torra», afegeix el comissari del projecte, que està enllestint la redacció d'un estudi exhaustiu de l'obra i vida de Boix.

Mentre ultimava els detalls de l'exposició, Cobacho encara va poder encabir en una vitrina un bloc per la pàgina on es veu un dibuix de la sèquia de Manresa. Durant la guerra, el solsoní va haver d'escapar i es va amagar a la casa d'uns parents, a l'Estany de Madrona, i a la finca de Caballol de Madrona. «El setembre del 39, retrobem Boix en una col·lectiva a Manresa realitzada amb motiu de la festa major», diu el comissari.

El paisatge de diferents indrets de Catalunya omple les parets del Casino des d'ahir i fins al proper 22 de juliol. Dos dels quadres presenten una singularitat: és el mateix espai pintat simultàniament per Vila Closes i el mateix Boix. «Darrere del llenç del solsoní, hi posa 'Navarcles'», apunta Cobacho: «Sembla, doncs, que és una vista de Navarcles, però no en tenim la certesa absoluta i algú, fins i tot, creu que pot ser Artés».

Fill de Solsona, Boix va exposar a Barcelona en diverses ocasions, entre altres llocs, a les Galeries Laietanes. Per això, el títol de la mostra incorpora les dues ciutats. Un itinerari que el pintor va realitzar en nombroses ocasions: «I al mig hi havia Manresa», afegeix Ovidi Cobacho, palesant la importància de l'indret per a Boix.