Els textos de Shakespeare no només han superat els pas dels segles, sinó que ahir van demostrar que el desaprofitat parc Puigterrà de Manresa té potencial per acollir activitats culturals. Un gentada es va aplegar al vespre en aquest espai verd de l'interior de la ciutat per veure la representació de Tot va bé si acaba bé, que va escenificar la companyia Parking Shakespeare, de la qual formen part els manresans Pep Garcia-Pascual, Mireia Cirera i Carles Gilabert. Una posada en escena fresca i original en què el grup d'intèrprets va saber aprofitar l'espai per fer una representació que va seduir i divertir el públic.

Directors i actors no es cansen de readaptar el gran dramaturg anglès, i ahir el grup d'actors va mostrar a la capital del Bages que es poden tornar a escenificar els seus clàssics amb humor i imaginació sense desvirtuar el seu esperit. La companyia fa deu anys que representa les seves obres a l'aire lliure, i amb aquest bagatge shakespearià van saber donar una força i personalitat que només aconsegueixen els actors bregats a l'hora d'interpretar els seus personatges. Les escenificacions de Parking Shakespeare, que té el parc de l'Estació de l'Estació de Nord Barcelona com a espai natural, ha rebut el reconeixement al llarg dels anys dels amants del teatre fresc i original i aquest era un ingredient poderós que va atraure una gran quantitat de públic al parc manresà. Les persones que es van perdre la representació d'ahir tenen l'oportunitat d'assistir-hi avui a 2/4 de 8 del vespre.

La companyia ha estrenat el seu darrer Shakespeare a Manresa gràcies a l'interès de l'Ajuntament per encabir els Parking en la programació d'actes de la capitalitat cultural. De fet, Tot va bé si acaba b» és l'última peça shakespeariana que els quedava per escenificar i per aquest motiu molts dels girs humorístics de la representació eren un petit homenatge a ells mateixos i als grups de teatre que, com ells, sobreviuen fent reviure els personatges immortals del dramaturg anglès. Tot i que els Parking no han anunciat el seu comiat, en el darrer dels esquetxos -que s'acoblen amb naturalitat a la resta del text- es respira una certa nostàlgia en recordar les experiències viscudes pels actors tot portant els seus shakespeares al carrer en la darrera dècada.

Pocs grups de teatre saben introduir cançons com Para hacer bien el amor, de Rafaella Carrá, Me gustas mucho, de Rocío Durcal, i les discussions del germans Pimpinela enmig d'una obra de Shakespeare i sortir-ne indemnes. Els Paking no només ho van aconseguir, sinó que van rebre l'aplaudiment del públic.

La companyia va donar vida a un dels textos de Shakespeare menys coneguts i representats. Com el títol indica, és una obra que acaba bé, i per aquest motiu és considerada una comèdia, tot i que en la seu format original té punts dramàtics. Els Parking van fer una comèdia en tota regla, com sol ser habitual en les seves posades en escena. La història narra com una dona de classe baixa aconsegueix casar-se amb el fill d'un noble, com a premi per haver guarit el rei de França. Ell, però, no està satisfet amb el matrimoni i li proposa un repte que sembla impossible de complir per continuar amb ella.