Als antípodes del divisme, l'actriu madrilenya Belén Rueda, musa actual del gènere de terror amb pel·lícules com El orfanato, es va convertir ahir en l'estrella del debut de David Victori, qui li ha regalat un immens paper protagonista: una mare desesperada que baixa als inferns. Que toca el mal i que no en surt indemne.
Si li dic que la pel·lícula 'toca' l'espectador, què me'n diu?
Que sí, és thriller, és suspens, però també és emoció.
Com ha estat treballar amb David Victori?
El resultat de la pel·lícula ho explica tot. Quan li demanen, ell diu que a l'hora de pensar aquesta pel·lícula tenia moltes respostes per a les preguntes que a vegades et planteja la vida. I El pacto és un viatge emocional. Ha estat una delícia treballar amb ell.
La família és el punt fort del film. Com es crea?
Sempre has d'entrar en el personatge, però abans del rodatge vam tenir l'oportunitat d'assajar amb el David, i això ens va permetre establir un lligam entre nosaltres, amb detalls i gestos quotidians en una família que potser no són molt explícits, però que transmeten la sensació de coneixença, de proximitat.
Amb què creu que es quedarà l'espectador?
Quan se'ns planteja fer una pel·lícula, habitualment anem a buscar allò més espectacular, però aquí hem hagut d'anar a l'essència. La resposta automàtica de qualsevol mare a punt de perdre la seva filla, sobre allò que seria capaç de fer, és qualsevol cosa. Però després, si la resposta és llevar la vida a un altre, la solució ja no és tan senzilla. La pel·lícula també planteja el que significa canviar el curs de la vida. Són interrogants per a l'espectador.
Creu que «El pacto» se surt del tòpic thriller de terror?
Jo crec que sí. Però, sincerament, jo n'he fet uns quants i, en cap, era l'ensurt per l'ensurt. En totes aquestes pel·lícules, com en El pacto, hi havia una implicació emocional, i això és el que arriba al públic, el que li queda, el que no s'oblida quan surts de la sala.
Li agrada que la defineixin com a referents de films de terror?
Sí, m'encanta.
I li agrada el cinema de terror?
Ara sí que m'agrada. Em feien molta por aquestes pel·lícules, però arran de començar a fer-les, m'he posat a veure clàssics del terror.
Que suposo que no havia vist mai.
No, és que em feien molta por.
Tornaria a rodar amb Victori?
Sí, sense cap mena de dubte.
