Camuflat entre els espectadors de la fira s'hi pot trobar un il·lustrador amb el seu quadern. És Pedro Strukelj i està fent la crònica il·lustrada d'aquests dies. Qui vulgui conèixer la fira a través dels seus ulls ho podrà trobar la setmana que ve al web de la fira.
Com són les cròniques il·lustrades?
Vaig dibuixant el que va passant, al moment, sense traç previ de llapis. Improviso com ho fan molts artistes. Ho faig en un quadern que després escanejaré i que es penjarà on-line. Publico aquest tipus de cròniques normalment a llocs com a l'Altaïr Magazine.
Havia vingut d'altres anys a la fira?
Sí, tinc família a Cardona i he vingut diverses vegades a Manresa. L'any passat ja vaig venir a fer la crònica de la trobada de festivals de la fira. El que passa aquí m'interessa, sóc gestor cultural de Casa Amèrica de Catalunya.
És coneguda la fira més enllà de la Catalunya Central?
Per a la gent de la cultura i de la música és important. Per a l'altra, la fira és desconeguda, com tantes coses meravelloses que no passen a Barcelona. No és un problema només de Manresa, si fos a l'Hospitalet passaria el mateix. Amb els Jocs Olímpics, Barcelona es va obrir al mar però es va tancar a moltes coses. És un problema per a la seva gent, que s'ho perd.
Què és el que més li interessa de la fira?
Aquesta combinació del món tradicional amb la música contemporània, jazz... Aquesta doble posició és forta. Les coses que he vist fins ara m'han agradat molt. Com les Cocanha, que tenen com a porta del disc el fotomuntatge d'un clítoris col·locat enmig de la rotonda d'entrada d'un poble. És molt més que música.
