El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull l'exposició internacional dedicada al director de cinema Stanley Kubrick (1928-1999). La mostra proposa un recorregut cronològic per l'obra del cèlebre realitzador, amb sales dedicades a cadascun dels seus 12 films ( 2001: Una odissea de l'espai, La taronja mecànica, El resplendor i La jaqueta metàl·lica, entre d'altres) i als projectes nonats, amb un total de 600 ítems, entre imatges en moviment, objectes i material procedent dels arxius personals del director.

Una exposició immersiva que submergeix l'espectador en l'univers de Kubrick i la seva cinematografia, produïda pel Deutsches Filmmuseum amb l'arxiu de Kubrick a Londres i la col·laboració de la filla de l'artista i de diverses majors nord-americanes.

L'exposició fa un recorregut cronològic per l'obra del geni del cinema, des dels anys d'aprenentatge com a fotògraf de la revista Look, passant pels seus 12 llargmetratges, fins als seus projectes nonats o encomanats a altres cineastes, com Inteligencia artificial, que va entomar Steven Spielberg.

Comissariada per Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner, del Deutsches Filmmuseum, la seva adaptació al CCCB ha esta obra del crític de cinema i escriptor Jordi Costa. En declaracions a l'ACN, Costa apunta que cadascuna de les pel·lícules de Kubrick és «un univers tancat en si mateix», com bé reflecteix l'exposició, on s'ha donat a cada film un espai propi.

Tot i això, en la seva cinematografia es repeteixen unes «constants estilístiques», considera el comissari, com són «la capacitat de dissenyar i compondre el pla amb meticulositat i una investigació sobre les possibilitats de fluïdesa de càmera i de dinamisme de les imatges».

Perfeccionisme i control

Costa explica que Kubrick va ser un dels creadors «més obsessionats pel control absolut» de la ficció i dels elements que formen part del procés creatiu d'una pel·lícula. «Tenia la capacitat de comprendre el llenguatge cinematogràfic des dels fonaments, des de l'elecció de les lents òptiques, i arribava a controlar les campanyes promocionals, els doblatges i els dissenys dels DVD».

La pròpia idea de perfecció, enfrontada a la vulnerabilitat humana, és de fet «el gran tema» de la filmografia de Kubrick, sosté Jordi Costa. Per al comissari, Atracament perfecte (el tercer film del director) és «l'exemple perfecte» d'aquesta «tensió» recurrent en l'obra de Kubrick. A la pel·lícula, «un pla mestre dissenyat escrupolosament, l'atzar i la debilitat humana el converteixen en quelcom caòtic», recorda. També Napoleó, un dels tres projectes no consumats del realitzador, revela «la seva obsessió» amb el personatge, amb qui se sentia reflectit i es demanava «per què algú amb aquella intel·ligència i capacitat de control va acabar com va acabar».

2001: Una odissea de l'espai, La taronja mecànica, Espàrtac, La jaqueta metálica, El resplendor, Camins de glòria, Lolita, Barry Lyndon i Eyes wide shut. La filmografia de Kubrick està plagada de grans títols que el converteixen en un dels cineastes més influents del segle XX. La seva «ambició» per fer que el cinema afrontés les grans qüestions filosòfiques de la humanitat, diu Costa, es va combinar amb una gran capacitat per recórrer els generes cinematogràfics més diversos «i ampliar les seves possibilitats expressives».

I, tot plegat, amb la virtut de fer obres no discursives, «que escollien el llenguatge de la imatge, el símbol i la universalitat». Potser per això són pel·lícules «que no s'erosionen» i que creixen amb el pas del temps, conclou Costa.