El Grup de Teatre del Casal Familiar Recreatiu, que té la seu a la sala Els Carlins, no ha fallat mai. Ha participat en les dotze edicions del festival Tocats de Lletra amb l'escenificació de textos literaris. L'escriptor manresà Jordi Estrada és qui els proposa els temes. Algunes vegades són textos d'autors locals escrits expressament per a l'ocasió, però aquest cop han teatralitzat la vida i l'obra de la poeta Anne Sexton, «que fa una poesia que surt a raig en els moments més crítics de la seva vida, ja que va tenir una vida molt dolorosa, sobretot en l'aspecte emocional, amb diversos intents de suïcidi», explica Fina Tàpias, que s'ha encarregat de la direcció de l'espectacle, que es podrà veure avui (21 h) a Els Carlins.

Alguns dels deu actors que intervenen en el muntatge ja coneixien i eren fans de Sexton, però per a Tàpias era «una poeta totalment desconeguda», i a la qual s'ha endinsat a partir del text elaborat per Estrada, que ha rebuscat en els dietaris i els poemes de l'autora per establir «el nexe d'explicar la seva vida i recitar la seva poesia», exposa la directora teatral, que afegeix que «és un format molt interessant perquè la poesia és confessional i la vida dona molt de si a nivell de teatralitat».

Entre els personatges que interactuen amb Sexton (Maria Sáenz) a l'escenari hi ha tres psiquiatres que la van tractar, entre els quals destaca el doctor Orne (Ivan Padilla); el seu marit Kayo (Dani Ledesma) i dues amigues i també poetes, Sylvia Plath (Olga Bellorbí) i Maxime Kumin (Txell Vall, que, per cert, ha participat en tots els espectacles del Tocats). Estrada va proposar la figura de narradors per explicar l'evolució biogràfica de la poeta des del distanciament, de manera que «es crea un espai oníric a l'escenari». I el procés de creació teatral ha fet sorgir el personatge inventat de la bruixa bona (Àngels Torrens), que com a rapsode fa sorgir «la part d'ànima bona de l'Anne: la poesia li permet treure creativament tota la seva part turmentada». Precisament, Sexton començava els seus recitals amb el poema Com ella, que comença amb el vers «Bruixa posseïda», ja que es considerava «al marge de la societat». Per no distreure la paraula, Tàpias proposa una posada en escena austera, amb uns focus de llum «molt íntims, en la idea dels clarobscurs de l'Anne».