Un cop l'any
? Autor: Bernard Slade. Direcció: Àngel Llàcer. Intèrprets: David Verdaguer, Andrea Ros. Escenaris: Teatre Kursaal (Manresa). Dissabte, 27 de novembre.
Cap de setmana de fira de Sant Andreu i d'alts i baixos meteorològics al carrer. Com els que van viure el Josep i la Pilar, els protagonistes d' Un cop l'any, la comèdia dramàtica romàntica que, dirigida per Àngel Llàcer, feia estada a l'escenari del teatre Kursaal de Manresa.
La peça, signada el 1975 per Robert Slade, havia estat un èxit als escenaris de Broadway i la seva versió cinematogràfica, dirigida per Robert Mulligan, amb Alan Alda i Ellen Burstyn, va rebre diverses nominacions als Oscar. La versió catalana ha estat un dels èxits teatrals de la temporada a la cartellera barcelonina, amb Mar Ulldemolins i David Verdaguer com a protagonistes; a Manresa, el paper d'Ulldemolins el va interpretar Andrea Ros.
Un cop l'any situa l'espectador en un hotel de la Rioja. La Pilar i el Josep s'acaben de conèixer i, enduts per la passió, passen la nit junts. Tots dos tenen les seves vides, l'un a Barcelona i l'altre a Santiago de Compostel·la, les seves famílies, marit, muller, fills i feines... Però acorden que es trobaran en aquella data, en aquell moment, en aquell hotel, un cop l'any. I s'inicia una història d'amor de vint-i-cinc anys, al mateix temps que l'espectador assisteix, a través d'unes encertadíssimes projeccions, a un repàs de la història espanyola (política, música, societat...), des del 1975 fins l'any 2000. I un quart de segle dona per veure créixer aquella particular i especial història d'amor, una infidelitat entesa al principi com una irresistible atracció sexual però, al final, també, com la manera de mantenir l'estabilitat dels seus respectius matrimonis. Una peculiar història que creix, madura i es converteix en un petit univers on hi cap la seva relació i la que mantenen amb les seves parelles. El públic assisteix a la consolidació d'una relació honesta malgrat la contradicció de la infidelitat; una relació que només té sentit dins les quatre parets d'aquella habitació d'hotel.
El repàs històric durant les transicions escèniques emmarca l'espectador, i en algunes escenes el moment històric incideix particularment en la seva història. L'evolució dels dos personatges és un intens joc escènic entre els dos intèrprets, modulat per David Verdaguer, que té un lleuger avantatge respecte a la seva companya Andrea Ros. Però el conjunt interpretatiu aconsegueix arribar a la cota necessària per atrapar i, sobretot, seduir i compartir amb l'espectador una història aparentment lleugera però necessària per recuperar un tipus de teatre de llenguatge íntim i honest. Un cop l'any acaba esdevenint un glop d'aire fresc en plena onada de calor. Un entreteniment ben construït que va rebre el favor del públic amb els seus aplaudiments.
