Els arqueòlegs acaben de posar al descobert els fonaments més moderns de l'ermita de Santa Anna de Montserrat, un conjunt que es va esfondrar al principi del segle XIX, després que els darrers ocupants l'abandonessin amb l'esclat de la guerra del Francès. El director de la intervenció, Jordi Roig, va explicar que se sap que l'eremitisme a Montserrat va ser present a final del segle XVI, tot el XVII i el XVIII, però amb les excavacions es podria arribar a demostrar si aquesta forma de vida religiosa ja es remunta a l'edat mitjana.

La de Santa Anna és l'ermita més gran i més accessible, i actuava com a capella de referència de les dotze ermites que tenen identificades. Segons Roig, l'objectiu de les excavacions és recuperar l'espai i conèixer millor com funcionava aquest sistema d'ermites. Quan les campanyes descobreixin tot el complex és previst museïtzar l'àmbit i obrir-lo al públic.

En plena muntanya de Montserrat, sobre la roca d'un penya-segat, algunes il·lustracions i dibuixos antics ja testimonien l'existència d'una ermita. Arribant fins a l'indret, des del funicular, ja s'aprecia sobre la pedra les restes d'algun tipus de construcció. Els treballs dels darrers tres anys han posat el focus en la zona, però en els seus inicis poques restes es veien a ull nu i la zona estava coberta per una gran quantitat de vegetació.

Els treballs es van iniciar el 2016, i durant tres campanyes s'ha actuat a la zona de l'habitatge de la construcció, segons Jordi Roig. La part construïda es divideix en tres grans espais: l'habitatge, l'església i un claustre porticat. Amb l'actuació d'enguany s'ha observat que l'ermita té un cos rectangular que s'assenta sobre la roca en el penya-segat, i té un passadís llarg -situat en paral·lel al mur de separació amb l'església- que dona accés a les estances: una sala gran de menjador que distribueix l'espai cap a una alcova lateral; una zona amb llar de foc; un altre espai que possiblement servia d'estudi, biblioteca o zona de treball; i, al costat oposat, la cuina.

El conjunt es completa amb una gran zona allargassada on els ermitans tenien una bassa i un hort de grans dimensions. Aquest àmbit ja ha tingut alguna esllavissada i encara no s'hi ha actuat. L'estat en què s'han trobat les restes és bo, va destacar l'arqueòleg, perquè al cap de poc temps d'haver-se abandonat es va enderrocar, cosa que va fer que al segle XX no s'ocupés, com ha passat amb la gran majoria d'ermites del país. «El que trobem és el reflex del darrer moment, tal com era Santa Anna el 1812», va destacar Jordi Roig. Una construcció que es remunta al segle XVI, va explicar.