La Bella Dorment és sens dubte una de les obres més representatives i brillants dels ballets imperials russos, que neix de la col·laboració entre el gran coreògraf d'origen francès Marius Petipa i el brillant compositor rus P. I. Txaikovsky. Estrenat al teatre Marinsky de Sant Petersburg l'any 1890, explica el popular conte de la princesa Aurora que, víctima d'un encanteri, dorm fins que el petó del seu príncep blau la desperta. A Manresa es posarà en escena, diumenge, a càrrec del prestigiós Ballet Nacional Rus, que ja ha exhaurit les entrades. Dirigit per Sergei Radchenko, La Bella Dorment és un ballet en quatre actes que tindrà 45 ballarins a l'escenari. Radchenko dedica La Bella Dorment a la memòria de qui va ser la seva parella de ball durant més de 20 anys, Maya Plisetskaya.
La de la bella dorment és una història ancestral transmesa per diferents relats orals i recollida en alguns contes antics. Originalment contenia detalls escabrosos com ara abusos sexuals, mort i canibalisme, ben lluny de la versió actual, convertida en un conte de fades ensucrat. Charles Perrault, l'any 1697, i els germans Grimm, a la seva obra Roseta d'espino de l'any 1812, van donar-li la forma amb què ens ha arribat fins avui. El ballet en va fer créixer la popularitat i, finalment, Disney, a la seva pel·lícula de l'any 1959, va contribuir a eixamplar la seva fama a nivell mundial. De fet, la seva evolució encara continua, com ho vam poder observar a la pel·lícula Malèfica de Disney de l'any 2012.
La Bella Dorment és un ballet que demana una producció gran i luxosa i és altament exigent en termes de recursos escenogràfics i de vestuari. També reclama un gran virtuosisme tècnic per part dels intèrprets i un cos de ball molt nombrós per a la seva posada en escena. Inclou moments màgics com el pròleg: el bateig de la princesa i el moment en què les fades de les set llunes atorguen un do a l'Aurora, tot just acabada de néixer. Ho fan en el marc d'una dansa solista d'acord amb les respectives ofrenes: la fada de la Gràcia, la de la Bellesa, la de l'Abundància, la de la Música i la de l'Energia.
De sobte, irromp Carabose, la fada dolenta (un personatge interpretat per un home transvestit). Molesta per no haver estat convidada al bateig, llença un encanteri que causarà la mort de la princesa en punxar-se amb l'agulla d'un fus el dia del seu setzè aniversari. Tanmateix, la fada lila, la de la Llum, utilitza el seu poder per suavitzar el malèfic encanteri: en lloc de morir, la princesa dormirà fins que un príncep no la desperti amb un petó d'amor.
L'adagio de la Rosa, al primer acte, és un dels moments més mítics, lírics i sublims d'aquest ballet i, en general, del repertori clàssic. Transcorre el dia que la bella Aurora fa els seus 16 anys, durant el qual balla amb quatre prínceps que la pretenen i li regalen roses mentre balla llargs fragments sense baixar de les seves sabatilles de puntes. Constitueix un gran repte tant a nivell tècnic com interpretatiu per a la primera ballarina.
En el tercer acte, l'amor ha triomfat, tot el regne celebra les noces de la princesa i té lloc una particular suite de danses: les pedres precioses i els personatges de diferents contes populars es fan presents i ballen en honor de la jove parella. La Caputxeta i el Llop, la Ventafocs, el Gat amb botes i, en darrer terme, Florine i l'Ocell Blau interpreten un pas de deux (pas de dos) de gran lirisme i virtuosisme tècnic. Finalment arriba el gran pas de deux dels prín-ceps, en què es declaren el seu amor.
La Bella Dorment és una obra mestra en tots els seus aspectes, constitueix una clara mostra d'un treball profund i exquisit realitzat en extrema col·laboració entre els seus creadors. És per això que, més de cent vint anys després de la seva estrena, continua captivant el públic d'arreu del món.
