Tot el públic del Kursaal dret, cantant a l'uníson el tema KursaalLes Champs-Élysées. Amb aquesta imatge es va tancar divendres al vespre la celebració de la 20a edició de la Francophonie a Manresa, una cita d'homenatge a la llengua i a la cultura francòfona que s'ha convertit en tota una tradició a la ciutat i que enguany tenia un acte estrella: l'estrena mundial del musical Douce France, produït i dirigit per Gil Marsalla, que va homenatjar els grans noms de la cançó francesa com Jacques Brel, Charles Trenet, Gilbert Bécaud i Georges Brassens.
Dues hores abans, l'espectacle arrencava amb una posada en escena que transportava els espectadors al París de la postguerra, entre els anys 50 i 60. Una ràdio antiga, un petit local anomenat Café de Flore, una barra i una gran pantalla que projectava imatges en blanc i negre creaven una atmosfera genuïna. Fotografies del riu Sena, els ponts, la torre Eiffel, Notre-Dame i els clubs de la nit parisenca es van anar succeint al llarg de la vetllada.
En escena van aparèixer Jules Grison i Gregory Benchenafi, les dues veus que van brillar tota la nit i van fer emocionar tothom revivint clàssics com Fleur de Paris de Maurice Chevalier, Aujourd'hui peut être de Fernand Sardou, Les feuilles mortes d'Yves Montand i una versió coral de Les 3 cloches (Les compagnons de la Chanson) molt aplaudida. Els artistes es van posar a la pell d'en Jules i en Jef, dos personatges que es retroben i s'acaben convertint en cantautors d'èxit després d'actuar pels cabarets del barri de Ménilmontant.
Magnetisme captivador
El magnetisme de la chanson va captivar el públic des del principi fins a la fi, i un dels motius va ser la magnífica interpretació musical de la banda que acompanyava els dos cantants solistes, formada per Philippe Villa al piano, Sophie Desvergnes al contrabaix i Pierre Andréis a la percussió i al xilòfon.
Alhora, el muntatge jugava a combinar llums, imatges i ball, així com diferents atmosferes, gèneres i estils: jazz, balades lentes o cançons més ballables com la rítmica La valse à mille temps, que va tancar la primera part. Un dels moments àlgids va arribar amb el tema Ne me quitte pas, de Jacques Brel, que va provocar sospirs i aplaudiments segons després que sonessin les primeres notes.
A la segona part, l'espectacle va deixar enrere França per fer un viatge musical per tot el món, i va demostrar el caràcter universal de la chanson i l'empremta que ha deixat arreu. A través de la música, públic i artistes van endinsar-se al mar, van visitar el port d'Amsterdam i van ser a Amèrica, a Mèxic i a la plaça Roja de Moscou.
A la recta final, van sonar els temes C'est magnifique de Cole Porter i la coneguda Comme d'habitude, de Claude François. Encara faltava, però, Douce France, la cançó de Charles Trenet que dona nom a l'espectacle i que el públic es va animar a cantar. La vetllada va acabar a dalt de tot amb un bis de Gilbert Bécaud i una declaració d'amor dels dos cantants cap a Manresa, que, per una nit, va esdevenir París.
Activitats prèvies
La capital del Bages va demostrar la passió per la llengua i la cultura francòfona amb diverses activitats. Com a prèvia del musical, al pati del Kursaal es va fer un enlairament de globus i una actuació dels grups Juvenil i Esclop de l'Escola de Dansa de l'Esbart Manresà, que van interpretar la Dansa d'Homenatge. Abans, es va obrir una exposició al vestíbul del Casino sobre Tintín, amb 23 cartells i objectes de l'univers del popular personatge belga: còmics, revistes i figures com la del coet vermell. La mostra, inaugurada pel dibuixant manresà Manel Fontdevila, es pot visitar fins al 26 de març.
