A les oïdes poc bregades al jazz li podien semblar que les melodies del saxofonista Llibert Fortuny, que va actuar a Manresa, s'allunyaven, a estones, d'aquest estil musical. Però els qui volien captar l'essència de, les moltes vegades anomenada, música negra van veure una actuació que, precisament, jugava amb les seves bases musicals. El so eclèctic, fruit de la combinació del saxo i la música electrònica generada pel seu ordinador, va donar com a resultat un concert allunyat de convencionalismes i aplaudit pel públic, que coneixia l'esperit trencador del reconegut músic.

Fortuny sap que l'experimentació sobre l'escenari funciona entre el públic si a la música se li sumen dosis d'humor, i per aquest motiu apel·lava a la ironia de forma recorrent perquè a part de les ganes de seguir amb el cos el ritme de les melodies també hi hagués les rialles dels assistents. El saxofonista de Cerdanyola del Vallès -i amb arrels berguedanes- va actuar divendres a la nit al restaurant Vermell dins del marc del Festival de Jazz de Manresa, que organitza aquest establiment gastronòmic.

No és només saxofonista i un explorador musical, sinó un showman que amb els seus moviments, també estanys, a l'hora de tocar l'instrument que l'ha fet conegut acabava d'arrodonir l'espectacle. A l'escenari estava ell sol, però per l'aire es propagaven desenes de sons. L'electrònica li servia per què el so del saxo trobés una companyia estranya, però harmònica, en l'espectre sonor. Però Fortuny, en un dels discursos que feia entre cançó i cançó, insistia en què el més important és entendre de música, i ho va comparar amb l'ús dels telèfons intel·ligents per fer fotos. «Jo dic als meus alumnes que poden fer fotos molt bones perquè les càmeres, avui de els Iphones, són molt bones. Però algú que entengui de fotografia i sàpiga, realment, aplicar els filtres, aconseguirà que la imatge tingui una profunditat», va afirmar, i així va argumentar l'ús de l'electrònica en les seves composicions. «Amb l'ordinador es poden fer melodies impressionants», assegurava, però va remarcar que cal talent i entendre la música perquè el nou acompanyant dels seus concerts, l'ordinador portàtil, estigui a l'alçada.

Entre el repertori que va oferir divendres, va sonar la seva versió del ball de l'Àliga de Manresa, que sabia que agradaria al públic manresà, i va provocar rialles amb una peça que s'apropava a la música rap i tenia com a lletra l'embarbussament «setze jutges d'un jutjat», que rematava amb un «oh, yeah!».