Tot acaba amb un «fi» que exclamen els protagonistes del musical [TÍTOL DE L'OBRA] al final d'aquest muntatge amb segell manresà, que divendres al vespre es va estrenar a la Sala Petita del Kursaal. I després del final van arribar els càlids aplaudiments del públic, que havia esgotat les localitats. I, tot seguit, les felicitacions i abraçades de familiars i amics a la sortida del teatre.

Protagonitzat per Jordi Gener, Guillem Cirera, Núria Hontecillas i Anna Torres, aquest musical, en clau de comèdia i amb un nom prou desconcertant, gira entorn d'una parella de creadors (interpretada per Gener i Cirera) que, amb l'ajuda de dues amigues, decideixen escriure un musical i presentar-lo en un festival. Només tenen tres setmanes per enllestir-lo. Pluja d'idees per començar. Cal buscar les muses. «Imagina't que ens puguessim guanyar la vida escrivint». Humor, música i coreografies omplen un escenari que contrasta amb la sobrietat de l'escenografia. Només quatre cadires. A un costat, una taula i un ordinador que al llarg de la funció servirà per establir comunicacions virtuals per videotrucades entre els personatges. A l'altra banda, una gran pantalla on hi apareix l'interlocutor, amb algun cameo inesperat, com quan s'hi veu Paco Mir del Tricicle comunicant als protagonistes que vol portar el musical al seu festival. Cap al final del muntatge hi apareixerà Diana Roig. La música en directe la hi posa Roger Giménez al teclat.

Produït per Artdevellut i sota la direcció d'Albert Ruiz, durant l'hora i mitja de funció la barreja de realitat i ficció és constant. Els personatges mantenen els seus noms reals a escena. El que diuen i fan formarà part del guió i tot plegat genera situacions, a vegades, amb un punt surrealista. «Si dic Núria Feliu presidenta això sortirà al guió?». O aquell moment que es produeix un silenci incòmode perquè el pianista deixa de tocar i s'entreté fent un cub de Rubik. O quan un dels personatges es menja una hamburguesa que diu «és de l'escena anterior». Somien fer «un musical ben original que ens faci arribar al Paral·lel». Potser quatre cadires i un teclat no són suficient per arribar al Paral·lel, però estan convençuts que el boca-orella funcionarà. Sigui com sigui, el seu lema és clar: «Prefereixo ser el preferit de molt pocs que agradar poc a un bon nombre de gent».

Al llarg de la funció són nombroses les al·lusions a actors i actrius catalans. De la Gonyalons a la Gadel, en referència al personatge de Blanca a Mar i cel, passant per Mercè Martínez o Clara Segura. Els protagonistes anhelen fer-se un lloc al món de la faràndula i qui sap si, potser algun dia, poder «presentar els Gaudí com el Mag Lari». Sílvia Sanfeliu signa l'adaptació en aquesta realitat catalana, on substitueix els referents americans del musical de Jeff Bowen i Hunter Bell [TITLE OF SHOW], en una producció amb segell cent per cent manresà.