L'arribada de l'home a la Lluna -de la qual avui es compleixen 50 anys- és un dels esdeveniments més rellevants per entendre l'evolució de la ciència a la segona meitat del segle XX. L'astrònom manresà Ignasi Ribas (1971), director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), explica que les missions tripulades del programa Apollo (1961-1973) van permetre, entre altres coses, portar a la Terra mostres geològiques de l'únic satèl·lit natural de la Terra, instal·lar-hi sensors a la superfície i impulsar el desenvolupament tecnològic.

En les mostres geològiques, s'hi van trobar dos tipus de roques, basalt i bretxa, i s'hi van descobrir tres nous minerals: armalcolita (anomenat així per la combinació dels cognoms dels astronautes de la missió Apollo 11, Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins), tranquil·litiïta i piroxferroïta, minerals que també es van trobar després a la Terra.

Pel que fa al desenvolupament tecnològic, gràcies a la cursa espacial avui dia disposem d'aspiradores de mà sense fils, que van dissenyar-se per recollir mostres a la Lluna, o de sistemes de purificació d'aigua per matar bacteris en piscines, que van ser creats per purificar l'aigua potable dels astronautes.

A part de la importància per a l'evolució de la ciència, Ribas remarca que l'arribada de l'home a la Lluna va tenir un impacte social extraordinari. «Van fer pensar a molta gent que hi podien ser ells, a la Lluna», sosté Ribas. Tot i que l'astrònom manresà encara no havia nascut quan Armstrong i Aldrin van baixar del mòdul lunar, explica que el seu pare no se'n va anar a dormir «fins a les quatre de la matinada» per seguir en directe la cobertura televisiva de la missió.

Un dels científics manresans que sí que van ser testimonis de l'arribada de l'home a la Lluna és el físic Xavier Obradors (1956). «Érem de vacances, en una casa d'estiueig, amb tota la família. També hi eren els tiets i els cosins. Les imatges de la televisió van produir-nos una impressió forta», recorda Obradors. Segons el físic manresà, les mostres geològiques que van recollir-se a la Lluna són d'una importància cabdal, ja que «són la base de la teoria més acceptada sobre l'origen» del satèl·lit i la seva relació amb la Terra.

Cinquanta anys després de l'èxit de la missió tripulada Apollo 11, per què encara no s'ha repetit la gesta? Segons Ribas, avui dia «no té sentit enviar astronautes a la Lluna» perquè els beneficis d'una operació d'aquesta mena no compensen «els costos i riscos» que implica. «L'Índia i la Xina han impulsat els últims anys programes espacials ambiciosos, però cal recordar que al darrere hi ha interessos geopolítics, i no pas una justificació científica o econòmica», explica Ribas.

Tot i això, el físic manresà sosté que establir una base permanent a la superfície de la Lluna seria molt útil per preparar missions tripulades a altres planetes del sistema solar, com ara Mart, o construir-hi observatoris astronòmics (a la Lluna, assegura Ribas, s'hi poden instal·lar telescopis més grans que els que hi ha a la Terra, i a la cara oculta s'hi poden fer observacions més precises perquè no hi ha soroll terrestre). Aquesta base permanent també podria ser útil per a les empreses que avui dia ja estudien la possibilitat d'explotar els minerals que podem trobar en alguns asteroides del sistema solar.

Per la seva part, el geòleg manresà Josep Maria Mata i Perelló (1942) va seguir «amb atenció i emoció» l'arribada de l'home a la Lluna «a través de la premsa». Mata, que aleshores tenia 27 anys, va ser testimoni del naixement d'una nova disciplina científica, la selenologia o geologia de la Lluna. El geòleg manresà recorda que «encara hi ha moltes coses pendents d'estudiar sobre la geologia de la Lluna, així com de la terrestre».

El matemàtic manresà Pere Rubió (1940), per la seva banda, recorda que va veure les imatges de l'arribada a la Lluna, però que no va estar-ne gaire pendent. «Aleshores pensava més en els estudis i la feina que no pas en una altra cosa», explica. Rubió, que afirma que l'allunatge no va suposar una revolució per a les matemàtiques, recorda que el viatge no hauria estat possible sense els coneixements de les ciències exactes. «Per calcular les trajectòries i les òrbites, cal una base molt sòlida de matemàtiques. Les matemàtiques són el fonament de totes les ciències», recorda Rubió.