L'espectacle de dansa acrobàtica Euphoria es podrà veure, dins de la programació de la Festa Major de Manresa, diumenge, en dues sessions: a les 18 i a les 20 h. Es tracta d'una coproducció de la productora manresana Sàndal Produccions, de Josep Sucarrats i Aina Gomis, i de la companyia Fòrum Licano Dance Company, de Lliçà de Vall. A través de la fusió de disciplines (dansa, teatre, circ i màgia), vuit ballarines-actrius d'entre 9 i 16 anys expliquen la història de l'Arlet, una nena que vol fer màgia, però que per fer realitat el seu somni ha d'enfrontar-se als reptes de l'adolescència... i a les seves pròpies pors.

Abans de presentar-se a Manresa ja han fet quinze funcions d' Euphoria , repartides en tres indrets (Lliçà de Vall, Figueres i el White Summer de Pals), i el productor manresà Josep Sucarrats, exposa amb coneixement que «el públic no s'espera el que veurà... tots surten meravellats de la qualitat que té. Confonen la joventut de les ballarines amb un espectacle d'escola, i no: és un espectacle professional, que explica una història d'emocions que arriba a tothom». Aina Gomis destaca que «és un homenatge a les dones i a tots els que tenim un somni. L'Euphoria és un personatge de l'espectacle, és allò que tots portem dins però que deixem d'escoltar en fer-nos grans, hem de ser perseverants per lluitar per aconseguir el nostre somni».

De fet, en el procés de creació de l'espectacle, hi van participar les integrants de la compa-nyia de dansa (que són un total de quinze perquè l'equip està doblat) per tal de recollir les seves inquietuds, inclosa la societat atrapada en les noves tecnologies. «Podem fer un paral·lelisme entre la història de l'Arlet i la d'aquestes noies, que, tot i la seva joventut, ja tenen clar el seu objectiu professional, que assagen 20 hores a la setmana i renuncien a fer vida social per focalitzar-se en el seu futur», apunta la productora. Magic on my mind , la cançó principal de l'espectacle, que resumeix el seu missatge com un himne a la dona, es va encarregar a la compositora Sananda (Peer Music).

L'assessorament de Picard

Sàndal Produccions, que ha invertit 100.000 euros en aquest espectacle, va anar a buscar la companyia de dansa (Violeta, Olivia, Smila, Ana, Elsa, Gemma, Arianna, Laura, Mara, Carla, Maddalina, Paula G, Paula A, Emma i Mina), sorgida de l'escola de dansa Fòrum Licano, i el seu equip de coreografia (Núria i Marina Serra) quan acabaven de quedar subcampiones del món de dansa acrobàtica el juny del 2018. «Tenen un nivell altíssim i teníem interès a fer un espectacle amb elles», apunta Sucarrats.

A més de donar forma de conte a l'espectacle per arribar a espectadors de totes les edats, també s'ha cuidat molt anar més enllà del «virtuosisme tècnic» per poder «transmetre les emocions de la història a través del llenguatge universal de la dansa». En aquest aspecte, un factor clau ha estat l'assessorament artístic de l'artista canadenc Marc-Antoine Picard, que viu a Manresa i ara és protagonista del programa a Manual de supervivència a TV3. Picard ha estat actor a Las Vegas del Cirque du Soleil, companyia amb la qual continua col·laborant. Amb la seva ajuda, «totes les noies que actuen a l'escenari interpreten personatges que vehiculen la història. Ha fet un treball excepcional que fa que les ballarines comuniquin tant i tan bé les emocions de l'espectacle», apunta el productor manresà, que durant 10 anys va treballar amb la productora de l'espectacle medieval Drakònia (van actuar a la Fira de l'Aixada del 2013), tant en tasques de producció com actuant-hi. Per la seva banda, abans de crear Sàndal Produccions, Aina Gomis va obrir a Manresa l'escola de teatre Central de Teatre.

Un altre dels atractius del muntatge és que s'escenifica a l'interior d'una carpa geodèsica (semicircular), tot i que ara també es treballa per adaptar-lo a teatre de sala. La idea de fer-lo en una carpa, de 14 metres de diàmetre i 7 metres d'altura, és perquè «buscàvem una estètica de circ modern, ja que a l'espectacle hi ha fusió de disciplines. A més de la dansa acrobàtica, hi ha moments de cèrcols, d'aeris (quan es fa volar una nena), de màgia...», exposa Gomis. I també es volia tenir el públic a tot el voltant de l'escenari, cosa que s'aconsegueix amb una graderia de tres nivells, creada per una empresa instal·lada al polígon Bufalvent de Manresa. A més, així s'ha facilitat que les ballarines hagin tingut les mateixes condicions tècniques durant tota la gira.