La localitat és al centre de la vall del Corneja, riu que dona nom al territori fins que desemboca al Tormes, afluent del marge es-querre del Duero, després d'un recorregut de 40 quilòmetres. Bonilla està estretament vinculada a l'església avilesa per ser senyoria del bisbat, i el seu castell va ser utilitzat com a residència d'estiu dels prelats fins a la desamortització.

Durant la seva etapa episcopal es van aixecar la gran església, les muralles i la fortalesa. Aquesta última, juntament amb la plaça Mayor, la col·legiata de San Martín i els seus murs són els monuments de referència essencials en aquesta vila avilesa de llarg passat medieval i catalogada com un dels Pobles Més Bonics d'Espanya.

Bonilla té un gran patrimoni cultural heretat dels seus avantpassats. Encara més enrere en el temps, conserva petjades de vetons, lusitans i turdetans. També, jaciments pertanyents al període romà. Va arribar a ser la vila amb més rellevància de la vall del del Corneja. Les cases, moltes ennoblides amb escuts nobiliaris, mantenen el seu caràcter castellà de pedra i fusta. Avui té uns 200 habitants i espera no passar a formar part d'aquesta llista fatídica de l'Espanya buida.

La plaça Mayor conserva el tipisme de les seves cases tradicionals amb porxades. Des d'aquí es pot veure en tota la seva magnitud l'esplèndida col·legiata de San Martín, un temple gòtic construït amb carreus granítics, d'una sola nau rematada amb capçalera poligonal.

A l'exterior presenta robustos contraforts rematats per pinacles poc desenvolupats, adornats sota el regnat de Carles III i decorats amb boles típiques avileses. A l'interior té un catàleg d'obres d'art de gran bellesa, des de retaules fins a escultures, pintures i quadres. Destaca el retaule gòtic de la capella de Los Chaves o el púlpit i la pila baptismal, entre altres elements.

L'origen del castell i del recinte emmurallat del qual forma part al seu extrem nord-oest, es remunta al segle XII, encara que va experimentar transformacions amb el temps. La torre de l'homenatge, de modestes proporcions, és la part més ben conservada, amb planta baixa de coberta plana amb decoració pictòrica a les parets. A la fortalesa es va arribar a celebrar un sínode episcopal el juliol del 1384, convocat per Diego de Roeles, bisbe d'Àvila. Entre els nombrosos personatges il·lustres que van recalar a Bonilla hi ha el rei Joan II de Castella, que va buscar refugi a la seva torre de l'homenatge l'any 1440, emparat pel bisbe i senyor de Bonilla Lope Barrientos.

Els seus colors van inspirar Francisco de Goya, que era un visitant habitual de la propera Piedrahita durant la seva joventut, on va pintar escenes costumistes com la verema o la sega, o Benjamín Palencia.