Manresa va recordar fa sis anys la vida i l'obra de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella amb motiu del centenari del seu naixement. La ciutat va reconèixer l'aportació literària i humanística d'un autor que va reflectir en la novel·la K.L. Reich la vivència de l'estada als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Diumenge, a la localitat andorrana de Sant Julià de Lòria, es va fer un nou acte de tribut a Amat-Piniella amb la col·locació d'una placa a la casa on el manresà va escriure l'obra després de sortir del confinament.

Després de l'alliberament del camp de Mauthausen, Amat-Piniella va residir a Andorra, i es va instal·lar a l'Hotel Pol i a la casa Ribas, al número 50 de l'avinguda Canòlich de Sant Julià de Lòria. El manresà hi va arribar després de participar en la Guerra Civil Espanyola i de ser deportat: instal·lat al país pirinenc, va plasmar l'experiència patida poc temps després d'haver-la viscut, i el resultat va ser la novel·la K.L. Reich, un dels grans títols de la literatura sobre el confinament als camps nazis.

La trobada va formar part de les 13es Jornades d'Intercanvi Cultural que organitzen la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic, la Societat Verdaguer, l'Institut d'Estudis Catalans i el Govern d'Andorra. A més d'Amat-Piniella, van ser homenatjats Antoni Morell, mossèn Ramon de Canillo, Pere Canturri, Vicent Andrés Estellés, Francesc Viadiu i Agustí Bartra. Tots ells són escriptors que tenen vincles amb Andorra.

Davant de la casa Ribas, el monistrolenc Llorenç Soldevila va fer una breu explicació de l'estada que hi va fer Amat-Piniella, durant la qual també va compondre el poemari Les llunyanies. Soldevila és l'autor d'una magna geografia literària dels Països Vatalans i responsable del projecte Endrets, que difon la literatura a través dels referents toponímics. Posteriorment, els assistents van anar a la Sala Rocafort, del Comú de Sant Julià de Lòria, on es van fer diverses lectures de Bartra, Amat-Piniella i Viadiu.

Precisament, aquest darrer va ser veí del manresà durant l'estada andorrana. Viadiu va residir a cal Senzill, davant de la font de les Comes, i va escriure el llibre Entre el torb i la Gestapo, «una crònica de les cadenes d'evasió per An-dorra durant la Segona Guerra Mundial», tal com s'explica en la placa dedicada a Amat-Piniella.

Després del pas pel principat andorrà, Joaquim Amat-Piniella va tornar a Catalunya i es va establir a Barcelona, on va morir el 1974. Tot i que va intentar tornar a la seva Manresa natal, la seva adscripció ideològica republicana i catalanista el va convertir en una persona no grata per als poders fàctics manresans.