Joan Reig (Constantí, 1963) ja té a punt un nom per a un nou grup: els Flendits. És el nom del grup fictici que protagonitza el videoclip de La culpa, cançó del seu disc més personal, en el qual exerceix de cantant solista i que presenta amb el seu nom, Joan Reig (Rgb Suports, 2018). Però també és una picada d'ullet a la seva infància: al joc amb la peça metàl·lica quadrada amb un forat rodó al mig que els infants tiraven i comptaven els pams que s'allunyava.

No és estrany que busqui nom per a un nou projecte, perquè ell mateix es defineix com a «tastaolletes». Amb més de 35 anys de trajectòria amb Els Pets, Reig també ha fet la revolució amb el folk-rock de Mesclat, es posa dar-rere els plats com a punxadiscos com a Reig Bord PD, fa ball de revetlla amb els Tàrraco Surfers i divulga la Nova Cançó amb Refugi. L'artista de Constantí (també escriu poemes) va deixar la bateria i es va posar a cantar amb el projecte «pedagògic» Refugi, pensat amb Joan-Pau Chaves, teclista d'Els Pets, per «ensenyar les cançons de la Nova Cançó al jovent. L'actualitat marca una inèrcia, i calen iniciatives per donar a conèixer la història musical». Després, «superada la por escènica de fer de frontman amb aquesta experiència satisfactòria», va començar a fer recitals amb el guitarrista Sergi Esteve, «amb cançons meves que havia deixat al calaix, cançons que havia fet per a Els Pets i versions d'artistes que m'han influït: Jacques Brel, Elvis Presley...».

Per mostrar el que proposava en directe, la primavera passada va presentar un minielapé amb sis cançons: quatre de pròpies i dues adaptacions de Quico Pi de la Serra ( No et puc acompanyar) i Bob Dylan ( Massa matinades). Aquest projecte és el que, en el marc del cicle El Club de la Cançó, farà pujar avui (20 h) a l'escenari de la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa. Ho farà en format trio, amb l'inseparable Sergi Esteve a la guitarra, Sergi Carós al baix, i, complicant-se una mica la vida, amb Reig cantant i tocant la bateria alhora. «Abans només tocava el caixó per tenir alguna cosa per fer amb les mans, però ja hi hem posat una bateria menor, no completa, amb unes baquetes que sonen més fluix. Rock tranquil...».

Al treball discogràfic hi ha enregistrat Reprenc el vol, cançó inclosa en l'àlbum L'àrea petita d'Els Pets (2013) tal com la va concebre, fins i tot amb trossos de lletra diferents. «Al local d'assaig els companys la manipulen i tu ets generós i els deixes fer. I el productor, en aquest cas Raül Fernández, Refree, l'acaba de prostituir, en el bon sentit de la paraula, i s'acaba convertint en una altra cosa», exposa. Va fer-la servir d'exemple en una conferència TED sobre creació a Reus i va ser l'espurna per pensar que «es podria gravar de nou», cosa que va fer al local d'assaig d'Els Pets, que té a casa seva, i que porta el seu nebot, Sergi Sabaté Reig.

A Joan Reig li agrada «molt» fer versions. «Soc més melòman que músic i m'ha marcat moltíssima gent: Dylan, els Beatles, els Rolling, Bob Morrison, també m'agrada molt el jazz, i Lluís Llach, Ovidi Montllor, Ia & Batiste... En aquests recitals recupero cançons que m'agraden dels meus referents».

I no s'està de convidar a tothom al concert: «Malgrat tot, hem de seguir cantant a l'amor, a la llibertat i a la vida!». Un malgrat tot que fa referència a «la repressió i al poc pedigrí democràtic d'un estat que no dissimula gens. Per això hem de seguir al carrer, mobilitzats. Em fa por tot el que pugui venir, però no ens han deixat alternativa. Com volen que vivim? Agenollats?».