«Soc manresà i, tot i que m'he passat tota la vida veient la Seu, hi ha aspectes que desconeixes i que et preguntes quan passeges pel parc de la Seu i veus les cicatrius de l'edificació. També quan recor-res el fons de la nau i no saps la història del rerecor gòtic. Són coses que m'interessava saber i explicar», exposa Fermí Bataller (Manresa, 1949), que avui (20 h) presentarà el documental La Seu de Manresa, set segles de vida, a l'Espai de la Plana de l'Om, en el marc del programa d'actes del Dia de la Seu, que organitzen els Amics de la Seu.

Bataller, que va iniciar l'elaboració del documental de 36 minuts fa un any i mig i l'ha donat per acabat fa tot just quinze dies, va proposar-se fer-lo «veient la necessitat que fos una eina perquè gent com jo, manresans o no, i sobretot els joves, tinguin una idea de la història i de les peripècies per les quals ha passat la Seu des de la seva construcció fins al dia d'avui». Per tirar endavant la vocació divulgativa del documental, i fer-ho per ordre cronològic, el manresà, que és arquitecte d'interiors, va creure necessari realitzar una maqueta amb animació 3D del temple gòtic manresà, que el 1322 es va encarregar a l'arquitecte Berenguer de Montagut.

A través del fil conductor de la maqueta, Bataller explica la construcció i també la desconstrucció de parts de la Seu: «Hem vist fotografies de la Seu amb un campanar amb arcs diagonals amb la campana penjada, amb un campanar d'agulla impressionat de 24 metres d'altura, amb edificacions a l'absis, amb una façana de ponent molt tronada durant uns 200 anys... I per això la maqueta virtual era necessària per explicar de forma gràfica tot el procés que durant els anys ha viscut la nostra Seu». De tota manera, Bataller precisa que el seu treball és «un film de divulgació a nivell molt casolà. No és cap treball de recerca, i m'he basat en el que hi ha publicat i el que he trobat als arxius».

Per tal de fer un documental «visual», a banda de la maqueta feta amb el programa AutoCAD i de les imatges que ha gravat en vídeo de l'arquitectura actual, també ha buscat material fotogràfic: «Les primeres fotos daten del 1860». A més, ha fet animació per posar llums i escenes amb 3D Studio. Per poder fer el seu treball, el manresà ha disposat de «totes les facilitats» per part del rector de la Seu, Joan Hakolimana, i de Mete Codinach, la responsable de gestió turística i cultural de la basílica manresana.

Si bé la idea inicial de Bataller era només mostrar la part gòtica de la Seu, «al final veus que no es pot obviar el barroc: hi ha la cripta i els retaules, que formen part de la Seu. Però bàsicament m'he interessat per la part arquitectònica». El manresà destaca que la construcció de la basílica es va plantejar en una ciutat que llavors només tenia 5.000 habitants i que, al cap de 25 anys, es va quedar amb només 2.500 habitants pels estralls de la pesta negra. «En aquell segle es van construir, entre moltes altres esglésies, la Seu, el Carme i Sant Pere Màrtir, a l'actual plaça de Sant Domènec. Ho trobo curiós...».