La bella Flamenca i Guillem de Nevers es diuen un parell de frases cada diumenge quan es troben a missa. Paraules de seducció en l'únic moment en què la dona pot sortir de la torre on l'ha tancada el seu gelós marit, Archimbaut. Fins que arriba el dia que consumen carnalment l'amor d'amants. La novel·la d'autoria anònima datada al segle XIII i escrita en occità on es desplega aquest argument es podrà conèixer més a fons avui a la tarda a la llibreria Papasseit de Manresa, en una trobada en què també s'explicarà per què va ser una font d'inspiració per a la mundialment famosa Rosalía.

«És una novel·la molt diferent de les produccions literàries de la seva època perquè té un punt d'erotisme i tracta el tema de la gelosia», explica Antoni Rossell, que el 2008 la va publicar en castellà a Mèxic i l'any passat amb l'editorial andorrana Anem. «A l'edat mitjana, la qüestió de la gelosia interessava molt, però la novel·la, escrita en més de dos mil versos, tracta aquest sentiment com una malaltia, i fins i tot s'hi detallen les característiques físiques dels homes gelosos, per la seva manera de caminar, de suar, de pentinar-se...».

Flamenca, doncs, legitima que la dona, per curar la gelosia del seu marit, tingui un amant. «Si ell es mostra gelós i violent, ella està trista, no menja... però quan té un amant, se la veu contenta, i això cura l'home», apunta Rossell, que parlarà de l'obra avui a la Papasseit en companyia del musicòleg manresà Oriol Pérez.

Una altra de les característiques temàtiques de Flamenca -de la qual el medievalista Ramon Espadaler en va publicar fa quatre anys una versió en prosa i en català- és la perversitat: «Els amants es presten a jocs gairebé perversos, es lliuren que la parella faci el que vulgui i hi arriben a involucrar els criats». Tal com explica el traductor, «de Nevers, l'autor en fa una descripció molt precisa, de la punta dels cabells als peus, i sabem que tenia el cabell ros i les celles negres, per tant, es tenyia. En canvi, la d'ella no és tan acurada».

L'únic manuscrit que es coneix de Flamenca es conserva a la Biblioteca Pública de Carcassona, «si bé falten uns fulls de l'inici i la pàgina final», explica Rossell. «Un investigador italià va trobar un fragment d'una còpia de l'obra en un manuscrit a Mallorca, i això ens fa pensar que la novel·la, en el seu temps, va circular. Creiem, però, que l'Església la va voler fer desaparèixer». Escrita en occità, «cita moltes obres en francès antic i poques en occità, suposem que el motiu és perquè anava dirigida a un públic que coneixia aquesta literatura».

La promoció del llibre s'ha vist beneficiada per les paraules de la cantant Rosalía reconeixent que la lectura del llibre la va inspirar en la composició del disc El mal querer, un supervendes mundial. «La cançó Malamente parla sobre la gelosia, tot i que no de l'erotisme», afegeix Rossell: «Em consta que un productor li va posar el llibre la Flamenca a les mans».

Al marge d'aquesta ajuda mediàtica, que està beneficiant la lectura i la venda del llibre, Flamenca és una oportunitat per conèixer la literatura occitana.