09 de gener de 2020
09.01.2020

O la Innocentada o la gala de Cap d'Any

L'argument de la 63a edició imagina que l'Ajuntament elimina la tradició teatral manresana per fer una festa televisiva

08.01.2020 | 23:56
Els joves integrants de l'equip artístic de la Innocentada van explicar-ne els detalls ahir al teatre Conservatori

Hi ha encàrrecs que acceptes amb un nus a la gola perquè saps que impliquen un repte majúscul. Però el talent de Xènia Sellarés va superar totes les pors i la navarclina, autora fins ara de peces de microteatre, va escriure per primer cop un text llarg per tal de donar vida a la 63a edició de la Innocentada, la longeva tradició teatral promoguda per l'Agrupació Cultural del Bages, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa. A toc de campana oferirà sis funcions al teatre Conservatori els dies 17, 18, 19, 24, 25 i 26 de gener, a les 21 h els divendres i dissabtes i a les 18 h els diumenges.

«Entre els comentaris dels espectadors que vam escoltar l'any passat hi havia el fet que es trobava a faltar que la Innocentada parlés més de Manresa», va explicar ahir Ariadna Guitart, una de les quatre responsables de les coreografies de l'espectacle juntament amb Lídia Cuberas, Anna Llobet i Sònia Serra, i membre de la comissió de gent jove del món de l'escena local que va entomar la continuïtat de la Innocentada després de la celebració de la 60a edició. «Per això, A toc de campana és molt manresà», va afegir. Jordi Gener a la direcció i Adrià Guitart com a responsable del cos de ball són els altres components de l'equip artístic que lidera la posada en escena del muntatge.

Prop de mig centenar d'artistes pujaran a l'escenari en cadascuna de les sis edicions, entre ballarins, actors i els tabalers de Xàldiga, que tocaran en directe en una de les cinc coreografies que s'integren en l'espectacle. Un elenc extens al servei d'un argument amb ganes de provocar: TV3 vol retransmetre la gala de Cap d'Any des de Manresa, una ciutat que darrerament és notícia per diferents motius, no tots agradables; però l'Ajuntament necessita retallar despesa i té la intenció de suprimir algunes tradicions nadalenques, com la mateixa Innocentada, i això, com és d'imaginar, engega el ventilador d'una polèmica de gran abast polític i social.

«Els membres de la Comissió de la Innocentada em van comentar que el públic agraeix que l'obra parli de Manresa, però per la resta em van donar via lliure», va apuntar Sellarés, la qual al final va servir un text «més punyent que de costum». I, també com és habitual en la representació, hi té un paper reservat el ball, aquest cop amb una vintena de dansaires, tres dels quals faran breus intervencions actorals. «La Xènia va preveure uns espais per a uns balls dins de la narració de l'obra, i posteriorment n'hi hem afegit algun més», va indicar Ariadna Guitart: «Hi ha música d'estils diversos, com la sardanova, el jazz i la percussió, que aquesta vegada té un paper important perquè els tabalers de Xàldiga tocaran en directe».


Un risc inevitable

«La principal dificultat de la Innocentada és que fins a última hora no veus ben bé què en sortirà de tot plegat», va afirmar el director, Jordi Gener: «Aquest és el tercer any i he arribat a la conclusió que és un risc insalvable». El fet que el protagonisme sigui coral «ens ha ajudat en els assaigs; caldrà tenir-ho en compte per a properes edicions». Tot i que també hi ha altres personatges, el pes el porten els actors i les actrius de la Innocentada imaginària. «Com és lògic, els dies previs a l'estrena hi ha nervis, però jo estic tranquil perquè confio molt en aquest equip», va anotar Gener.

La Innocentada és una institució cultural a la ciutat que durant dècades va tenir en el dramaturg navarclí Agustí Soler i Mas el seu principal artífex. Després de l'edició 60, es va crear un buit que va omplir una comissió de gent jove i entusiasta de l'escena teatral i artística de Manresa que li ha donat un nou aire a la tradició. «La 62a, l'any passat, va ser la més curta de la història, amb una hora i quart de durada», va explicar Gener: «I crec que enguany encara ho pot ser una miqueta més».

Per la seva part, l'actriu Txell Vall, que també s'ha incorporat a la Comissió des de fa uns mesos, va apuntar que «l'obra té més ritme, i això ajuda a que la gent vulgui venir a veure-la; la posada en escena és molt visual». Tots els recursos són vàlids per perpetuar un dels hàbits més saludables de l'escena teatral manresana, enguany amb sis funcions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.