El Liceu recupera una històrica versió d'Aida", amb decorats del pintor i escenògraf manresà Josep Mestres Cabanes, que tornen a l'escenari del coliseu líric 75 anys després de la seva estrena, en la que probablement serà la seva última exhibició a causa del delicat estat de conservació en què es troben.

El director artístic del teatre, Víctor García de Gomar, ha reconegut aquest divendres en roda de premsa que la institució està en una situació complicada davant el "deteriorament important" d'aquests decorats, considerats com una "obra mestra" de l'escola catalana d'escenografia pel seu domini de la perspectiva.

García de Gomar ha indicat que estan debatent si portar a terme "una reconstrucció absoluta o posar-los en un museu per conservar-los d'una altra manera, dignificant-los com a peces museístiques", i fins i tot es planteja realitzar una filmació, amb dron inclòs, per "poder viatjar pel seu interior".

Una altra de les característiques d'aquests decorats, punt culminant de la carrera de l'escenògraf manresà, mort el 1990, és que van ser una "joia" que es va salvar de l'incendi del 1994.

Més enllà de la qüestió dels decorats, que tot l'equip present a la roda de premsa ha lloat, la producció d'Aida, que es presentarà del 13 de gener al 2 de febrer, compta amb la direcció escènica de Thomas Guthrie i la musical de Gustavo Gimeno, director titular de l'Orquestra Filharmònica de Luxemburg.

Pel que fa als intèrprets, destaquen el debut al Liceu de les sopranos nord-americanes Angela Meade i Jennifer Rowley com Aida, així com el dels tenors Yonghoon Lee, nascut a Corea, i de Luciano Ganci, en el paper de Radamés.

Així mateix, el català Àngel Òdena interpretarà el paper d'Amonasro, alternant-se amb Franco Vasallo, a causa de la cancel·lació del baríton Marc Vratogna per motius de salut, mentre que les mezzosopranos Clémentine Margaine i Judit Kutasi es combinaran en el paper d'Amneri i els baixos Kwangchul Youn i Marko Mimica interpretaran Ramfis.

Història d'amor, que li van encarregar a Verdi quan tenia 58 anys per celebrar la inauguració del Canal de Suez, és l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu, més de 400, datant les seves últimes funcions del 2012.

Thomas Guthrie, feliç de poder comptar amb l'equip que ha aconseguit per aquesta versió, espera que, un cop més, els decorats de Mestres Cabanes tornin a "interpel·lar a tothom" i que "contribueixin a crear la il·lusió de teatre".

Alhora, ha avançat que l'espectador es trobarà amb que els intèrprets i el ballet que participen en l'obra "no van per separat", amb unes coreografies d'Angelo Smimmo que barregen el ballet clàssic amb la capoeira.

En aquest punt, no ha obviat que Aida, a més d'un triangle amorós, escrit poc després que Verdi perdés la seva filla, és una història que transcorre en "un moment de guerra, de pèrdua, de foscor, de risorgimento italià", i la capoeira" és el llenguatge dels esclaus, de la protesta, una dansa en favor de la llibertat, però també de la guerra, és un art marcial".

Un altre dels aspectes destacats de el muntatge és la il·luminació, perquè "no es tracta només de fixar-se en les persones, sinó, així mateix, en els decorats" i d'aconseguir, a la fi, en paraules de Guthrie, que "el públic actual visqui la història plantejada per Verdi" el 1871.

Per la seva banda, Gustavo Gimeno, totalment rendit i "enamorat" de la proposta escènica de fa 75 anys, ha dit desitjar l'inici de les funcions, per la "perspectiva que es crea amb els decorats, els seus colors, una atmosfera única per a un títol molt important i conegut, que requereix un treball molt precís i meticulós per part de tots els cantants".

Així mateix, no ha deixat passar el "geni" de Verdi al moment en la seva composició, amb un nivell musical "que un veu clarament des de l'obertura fins al final, tots dos meravellosos".

La soprano Angela Meade, encantada amb els seus companys de repartiment, i en un moment de la seva vida "ideal" per posar-se en la pell de la protagonista, ha descrit que quan els intèrprets estan entre bambolines "sembla que no hi hagi res a l'escenari, i fins i tot quan estàs en ell no veus el mateix que el que es veu des de la platea, on no són conscients que el decorat és una cosa pintada".

Aquest fet provoca que "sigui més complicat situar-se en escena, perquè no hi ha objectes en tres dimensions, però al públic tot li sembla molt realista". "I això a mi m'agrada", ha emfatitzat.

Per Yonghoon Lee existeix una "energia fantàstica" en tot l'equip per encarar les representacions "d'una òpera molt clàssica". "Encara que nosaltres estem apostant per coses noves, que es podran veure amb tot el seu detall en les retransmissions de cinema", ha precisat.

La producció es podrà veure en directe a 150 sales de cinema de tot Espanya i en 56 sales de cinema de la resta del món el proper dia 22 de gener.