La lluita contra la previsibilitat marca el lliurament dels Oscars d'enguany. La veritable raó per a l'avançament de dates que han viscut els guardons més populars del món era precisament poder-se lliurar abans que la resta de cerimònies -cada categoria té un reconeixement gremial, com els Screen Actors Guild, Producers Guild of America o els Independent Spirit Awards- i que anticipen en bona part quins seran els gua-nyadors. Resultat: just el contrari del que buscaven. Tots els premis s'han encabit en les primeres setmanes de l'any i les presses han provocat que l'Acadèmia filtrés per error a Twitter les seves pròpies prediccions. És a dir, que podríem estar davant d'un any en què tot ja és coneix amb anterioritat. De fet, la seva pròpia travessa és la que hauria presentat qualsevol entès astut que hagi seguit l'evolució de la temporada. La situació recorda l'any 2000, quan el Wall Street Journal va publicar una enquesta entre els acadèmics i només es va equivocar en una categoria: Spacey es va imposar al previst Washington. Sigui com sigui, alguns dels premis, si es confirmen, podrien trencar amb força les convencions dels Oscars i de la indústria nord-americana. Fem un repàs de les principals pel·lícules afectades pel virus de la previsibilitat.
Parásitos: Millor pel·lícula, millor guió original, millor pel·lícula de parla estrangera, millor disseny de producció. Seria la primera vegada a la història que un film estranger i no parlat en anglès guanya l'Oscar. La francesa The artist va aconseguir una proesa similar, però era muda i abordava una història que tenia lloc a Hollywood. El brillant talent de Bong Joon-Ho i contrarrestar la febre pels forans del president Trump poden ser raons suficients perquè els paràsits de Corea del Sud infectin els premis d'enguany.
1917: Millor direcció, millor fotografia, millors efectes especials, millors efectes de so i millor edició de so. L'alternativa a la coreana és la brutal 1917 de Sam Mendes, que va triomfar als Oscars amb el seu film de debut, la màgica American beauty. La força de la fotografia de Roger Deakins i la idea de falsejar amb efectes especials una única seqüència converteixen aquesta cinta en una proesa tècnica completament aclaparadora.
Joker: Millor actor, millor banda sonora, millor edició. Qui hagi vist Joker i no s'hagi sentit sacsejat és que no té sang a les venes. La interpretació de Joaquin Phoenix no és d'aquest món i dinamitza la violenta tesi revolucionària que s'amara en l'interior del seu relat.
Judy: Millor actriu. Seria el segon Oscar de Renee Zellweger, guanyadora com a secundària per Cold mountain, i serviria per recuperar-la d'un oblit cruel (on pesen els atacs a les seves intervencions de cirurgia estètica) i també permetrà recordar la mítica Judy Garland.
Érase una vez en Hollywood: Millor actor de repartiment. No hi ha ningú que sigui capaç de fer un discurs d'agraïment més cool que Brad Pitt, un home que no perd el seu atractiu i que fa créixer en frescor i carisma la cinta de Tarantino.
Historia de un matrimonio: Millor actriu de repartiment. Seria l'únic premi que recolliria aquesta cinta tan dura com estimada i també la productora Netflix, que veurà com la seva aposta per The irishman, de Martin Scorsese, no és recompensada. El premi de Laura Dern també homenatja una nissaga d'intèrprets que ha fet gran Hollywood.
Jojo Rabbit: Millor guió adaptat. Rectifico: qui pot fer un discurs més cool que Pitt és Taika Waititi. L'esbojarrat director, actor i guionista de Jojo Rabbit és el nen mimat de Disney i converteix en or tot el que toca.
Klaus: Millor film d'animació. Va guanyar els Bafta i els Annie i tot sembla indicar que el film d'animació espanyol s'endurà el guardó cap a casa en competència amb els principals titans de la indústria, com Disney i Pixar. Una altra proesa que trencarà motllos.
Serà divertit comprovar fins a quin punt es van confirmant o no les «previsions oficials». Un darrer detall: tot indica que la multiguanyadora dels Grammy Billie Eilish cantarà en estrena mundial durant la gala el tema central de la nova pel·lícula de James Bond No time to die. Les dues darreres cançons per a la nissaga han obtingut precisament l'estatueta daurada i si l'any vinent la guanyés de nou estaríem també davant d'un acte de previsió veritablement contagiós. Poseu-vos mascareta.
