El desè disc d'estudi de Sopa de Cabra es mereixia ser «especial i singular», i després d'un procés «lent i més reflexionat» han aconseguit arribar a «l'essència» del grup. La gran onada (Promo Arts Music), que divendres sortia al mercat, conté una desena de temes que tenen l'aigua com a element comú. El seu «poder transformador» serveix de metàfora per al desglaç accelerat, el drama al Mediterrani, la situació dels líders polítics presos i l'amor. «La música no és immune ni neutra, ha de deixar constància d'un temps», assegura Gerard Quintana. El cantant confessa que hi ha una «certa desafecció» en tot el disc, sense renunciar a la base dels Sopa de Cabra: l'emoció a partir de la música.
Si bé Cercles (2015) era el primer disc que feien després de 15 anys i hi havia un «component d'excitació», La gran onada parteix de la voluntat de «ser més conscients» amb el que estaven fent. «En aquest disc hem anat molt més a les nostres fonts. Això no vol dir repetir-nos, quan veiem que una cançó nova sembla parenta d'una que ja hem fet, hi renunciem», afirma Quintana. Gairebé 35 anys després de la fundació de la banda, el desè disc «no deixa de tenir una sensació de cicle completat, de decàleg», i per això l'han treballat de manera singular. El resultat és un disc «molt més essencial».
L'element que està gairebé present en totes les cançons és l'aigua. L'emergència climàtica fa viure l'aigua «de manera no tan reposada», en referència també als temporals que han colpit la costa. A més, el mar Mediterrani «s'ha convertit en la frontera més mortífera del món», un tema que tracten a la cançó Farem que surti el sol, al servei de la causa que defensa Open Arms: «Et representen més que la gent que votes», assegura. L'onada, segons Quintana, «esborra, capgira i ho revolta tot de cop, és la sensació dels temps que tenim», apunta el músic sobre el poder transformador de l'aigua, en què les desigualtats creixents fan que «es desencadenin forces que desborden les pròpies estructures». En un altre pla, la metàfora del disc pot remetre a Tsunami Democràtic, encara que la seva eclosió va ser posterior.
L'altre element present en el disc, a més de l'aigua, és l'amor, però «no entès com a amor romàntic, gairebé cursi, devaluat i que hem ridiculitzat», sinó entès com a empatia i l'oposat de la competitivitat.
El context sociopolític «inevitablement» els ha influït, i per això en el disc hi ha plasmada una certa «desafecció», com en la cançó Deien adeu i Fràgil. També a La llibertat, que beu de la influència «de com hem viscut tots» el «sense sentit» del procés judicial dels líders polítics empresonats. La inspiració ve, en concret, de Jordi Cuixart, que «podria ser qualsevol de nosaltres, tancat a la presó per una violència que no ha exercit». Quintana va recitar-ne la lletra al president d'Òmnium en un vis-a-vis, tot i que li va costar acabar-la. «El Jordi és capaç de transformar allà on està», assenyala el cantant, d'un tema que «no cau en emblemes ni en proclames».
«No ens censurem»
«No ens censurem, no ens limitem, no intentem acontentar ningú. No ens mosseguem la llengua», assegura el músic, que reivindica no ser militants de cap partit polític. I malgrat que dir el que penses «té conseqüències», la seva premissa ha estat sempre «ser molt transparents». «Encara que algú li dolgui, jo soc més de Picasso i el Guernica que de Dalí i els orinistes», defensa Quintana, a favor de la cultura activa i transformadora. Al seu parer, el context social està influint en la creació actual. «Fins i tot el que decideix fer veure que no passa res i convertir la seva proposta en un petit oasi està reaccionant a la por d'incomodar», apunta.
Amb tot, la música «ha de deixar constància d'un temps», no només des d'un discurs costumista, com assegura que fan moltes bandes a Catalunya, sinó des d'una mirada que pugui ser interpretada «des de qualsevol temps sense traductor».
