eguint les dates rellevants a l'entorn de l'estada de sant Ignasi a Manresa (1522-1523), des del segle XVII, la ciutat ha anat celebrant diverses commemoracions significatives: la beatificació d'Ignasi de Loiola (1610); la inauguració del col·legi de Sant Ignasi (1616); la canonització de Sant Ignasi (1622); la restauració de la Companyia de Jesús (1815-1816); el IV Centenari de l'arribada de sant Ignasi a Manresa (1922); el IV Centenari dels Exercicis Espirituals (1948); el IV Centenari de la seva mort (1956); la reobertura de la Casa d'Exercicis de Manresa, annexa al santuari de la Cova (1969); i els 500 anys del seu naixement i 450 de la fundació de la Companyia (1991). En la commemoració del IV Centenari de l'obra els Exercicis Espirituals, l'any 1948, el programa d'actes fou especialment rellevant (del 15 al 17 de maig). El diari Manresa hi dedicà diferents escrits i ressenyes des de l'abril. Dins d'aquesta commemoració vingué a Manresa l'Orfeón Donostiarra, dirigit pel mestre Juan Gorostidi Garmendia (1900-1968), des del 1932, per conèixer també la segona pàtria de sant Ignasi, acompanyats del seu president, Manuel Rezola, i del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de San Sebastián Enrique Laborda.

L'Orfeón Donostiarra (fundat 1897), amb 160 veus, va oferir un concert de gala al teatre Kursaal el 17 de maig dej 1948, alternant obres polifòniques i autors clàssics amb cançons del folklore català i basc. La primera part: Nos qui sumus, d'O. di Lassus (4 veus); Ave Maria, de T. L. de Victoria (4 v.); Jerusalem, de V. Goicoechea (6 v.); Exultate Deo, de Palestrina (5 v.); Canta i vola que va sol, d'A. Vives (9 v.); i dues cançons basques, de B. Sagastizabal (6 v.). La segona part: Gloria a Dios, de Rachmaninoff (6 veus); Oh cruel invierno asolador, de Debussy (6 veus mixtes i cor de cambra); Los bellos pájaros del Paraiso, de Ravel (4 veus i quartet solista); Oración, de Halfter (6 veus i solistes); La sardana de les Monges, de Morera (7 v.); Ama beriga zazu, de Zubizarreta (6 v.); i la tercera part: Canción del Haragán, de M. Luna (6 v.); Serenata a Murcia, de K. Schindlen (12 veus i solista); La Nit de Nadal, de J. Masuet (7 v.); Les Campanes de Talló, de M. Blanch (4 v.); Marichu, d'E. Gorosarri (6 veus i tamborils); i Erromerian, de G. Bastida (6 veus i tamborils).

El dia havia començat amb una missa solemne de Pontifical, a la Seu, presidida pel cardenal-arquebisbe de Tarragona, Manuel Arce Ochotorena; amb l'assistència del president de las Cortes Españolas, Esteban Bilbao, que representava el Cap d'Estat; els ministres d'Assumptes Exteriors i de Justícia, autoritats eclesiàstiques, civils i militars.

L'Orfeón Donostiarra hi va cantar la Missa en Mi bemoll, de Licinio Refice (1883-1954), a 4 veus i cor. L'endemà, abans d'anar a Montserrat, feren una emotiva visita a la Santa Cova, on cantaren l' Himne a San Ignasi, sentidament. El compositor i pianista manresà Josep M. Mestre Miret (1918-2002) va fer diverses ressenyes sobre els seus èxits, en el diari Manresa, sota el títol «La simpatía del Orfeón Donostiarra» i «El prestigio del Orfeón Donostiarra».

Com a mostra d'agraïment, l'Ajuntament va acordar concedir la Medalla de Plata de la Ciutat de Manresa a l'Orfeón Donostiarra de San Sebastián. L'acte de lliurament de la distinció va tenir lloc el diumenge 16 de maig, al matí, al Saló de Sessions, on eren presents els components de l'Orfeó Manresà, entitats corals i un nombrós públic.