Les mans expertes del mestre Miquel González faran sonar demà al vespre l'orgue de Montserrat en la tercera i penúltima cita del Festival de Proximitat, un certamen organitzat des de l'abadia benedictina per substituir el buit deixat per la suspensió del certamen internacional que enguany havia de complir la primera dècada de vida. La commemoració s'ajorna al 2021 i, en el seu lloc, quatre organistes catalans brinden al públic un pòquer de concerts que comparteixen la presència de la figura de Bach en el repertori.

«El públic de la música d'orgue és gent culta que respecta les mesures sanitàries escrupolosament», afirma González, que coneix l'instrument montserratí des del seu primer dia. No en va, és l'assessor del P. Jordi-Agustí Piqué en la direcció artística del Festival Internacional Orgue de Montserrat, i ja ha protagonitzat dos dels concerts celebrats en les nou primeres edicions. El 2012, va tocar en companyia de les cantants Marta Mathéu (soprano) i Marta Infante (mezzo) amb un programa d'àries i duets vocals, i cinc anys després es va asseure novament davant del Blancafort per interpretar amb el cor Barcelona Ars Nova un repertori de música vocal de Bach.

La cita de demà al vespre, però, té un valor afegit: la presentació del disc del 10è aniversari del festival, que ho és també de la inauguració de l'instrument, un dels més imponents del continent. Estrenat el març del 2010, durant aquest temps ha exercit la seva funció litúrgica i, alhora, ha divulgat entre el públic la música d'orgue, sobretot a través del certamen que se celebra cada any durant els mesos d'estiu amb la presència d'intèrprets d'arreu del món.

«Vam enregistrar el disc durant el mes de febrer», explica González: «Vaig triar un repertori que congeniés els diferents timbres de l'orgue, tot i que és un instrument tan gran que farien falta cinc discos per mostrar tots els matisos que permet». El primer compacte editat fa deu anys «volia ser divulgatiu, i contenia algunes de les peces més conegudes del repertori organístic. Ara, es tractava d'ensenyar els registres de l'orgue amb un conjunt d'obres que entrin bé a l'oient».

En el concert d'aquest dissabte, González interpretarà quatre peces, tres de les quals formen part del CD: la Fantasia i fuga en sol menor de Bach -tocada moltes vegades per l'abat Cassià M. Just-, la 6a simfonia per a orgue 42 de Widor i la Tocata 104 de Josep Jongen. Els espectadors també podran escoltar la primera sonata per a orgue 42 d'Alexander Guilman, «una obra de 28 minuts massa llarga per fer entrar al compacte». En aquest treball discogràfic hi ha també «el Preludi i fuga de Saint-Saëns, el Preludi, fuga i variació de Cesar Frank, la famosa Tocata i fuga de Bach i unes petites peces per a rellotge musical que va compondre Händel».

El concert d'aquest dissabte vol ser un cant a la joia de viure. «He fet una tria de peces espectaculars perquè allò que ara cal fer és aixecar la moral, la gent ha patit i està patint molt, i vull oferir-los un programa divertit, espectacular», apunta l'organista, conscient que «el que vol la gent quan va a un concert d'orgue és que l'orgue soni, i soni molt». El de Montserrat, de dotze tones de pes i 4.242 tubs, té tots els atributs per fer de l'experiència de la seva escolta un moment impactant. Miquel González s'encarregarà demà a la nit que així sigui.