els fets del 2017 encara els duem molt endins

? Director: Ferran Utzet. Autor: Jordi Casanovas. Intèrprets: Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar. Diumenge, 25 d'octubre. Teatre Kursaal (Sala Gran). Manresa.

Hi ha dates i fets que queden gravats en la memòria col·lectiva. Passen els anys i tots aquells que ho van viure recordaran què feien l'11 de setembre del 2001 o l'11 de març del 2004. Potser no cal recular tant, el 2020 dona vivències impreses a foc en una distòpia permanent.

El dramaturg Jordi Casanovas ha anat tres anys enrere, al 2017: Alguns dies d'ahir entra de ple en el si d'una família, la Rosa (Iscla) i el Jaume (Folk) i els seus fills, la Laura (Ossó) i el Jofre (Cuéllar), des del malaurat 17 d'agost, amb els atemptats terroristes a les Rambles de Barcelona i Cambrils, fins als fets del procés català, al setembre i l'octubre. En l'obra, aquest procés col·lectiu -que marca cadascun dels personatges- topa amb un de traumàtic i personal d'un dels integrants de la família. L'espectador assisteix a l'evolució de cada un d'ells, i les veritats i les raons absolutes s'acaben dissolent com un sucre a l'aigua. A la vida hi ha molts processos -de coneixement, adaptació, acceptació, creixement?- que han d'anar de la mà de l'entesa, el diàleg i, a vegades, malgrat el dolor, de l'oblit i el perdó.

No hi ha a l'obra una anàlisi exhaustiva ni d'encerts ni d'errors o de bones i males accions, però Alguns dies d'ahir brinda una molt bona oportunitat d'assistir a un retrat en moviment del que possiblement van viure moltes llars aquells dies. Té petits apartats un xic extensos on momentàniament es perd una efectiva i sempre present tensió dramàtica. Les interpretacions són d'altura i destaca la presència a l'escenari de la sempre apreciada Míriam Iscla i de Francesc Cuéllar, representant de la nova generació d'actors que arriben amb força. Alguns espectadors, dempeus, en uns aplaudiments que es van allargar una bona estona en una sessió teatral a Manresa poc abans de començar el toc de queda.