Es titula Màtria (Satèlite K) i és el darrer àlbum de la cantant Gemma Humet (Terrassa, 1988), un disc que parteix, explica, de les seves «ganes de parlar sobre el fet de ser dona i mare i de la llibertat i la solitud», tot usant el concepte de «màtria», ja utilitzat per escriptores com Virginia Woolf i Isabel Allende, en una mena de «reconstrucció» del terme «pàtria».
El disc, que consta d'un total de deu cançons, de les quals sis són poemes musicats i quatre són lletres originals, és fruit de la seva lectura cada cop més intensa de la poesia. «Volia musicar poesia contemporània perquè penso que s'estan escrivint coses molt boniques i amb un llenguatge molt d'avui, ric però de carrer i entendible per tothom», afirma la cantautora.
Aquest treball amb la poesia ha donat com a resultat sis cançons amb les lletres d'Estel Solé, Mireia Calafell, Sònia Moll i Maria Mercè Marçal, però també el tema «superfeminista» de Roc Casagran Lila clar, i Solitud, confeccionat amb la lletra del seu tiet Joan Baptista Humet, que parla de la terra.
Petites màtries
La cantautora explica que volia «reinventar-me i reconstruir el meu univers musical. Per això el títol. Més que cantar a una gran pàtria tenia ganes de construir cançons a partir de petites màtries que són les que em reconstrueixen i donen sentit al dia a dia». Per a ella, el feminisme es troba en les petites lluites quotidianes «i no només en les grans declaracions».
Això ha implicat, diu, «buscar-se» i pensar cap a on ha d'anar. Humet, que en els últims quatre anys ha estat mare de dos fills, havia arribat a un punt en què necessitava fer canvis, també a la meva música. Tot va lligat perquè la persona i l'artista som el mateix», assegura la cantant, que volia estar «molt segura» del que volia transmetre, i en això va ser clau el productor Jordi Casadesús, també integrant del grup de pop osonenc La Iaia.
Llibertat
A banda de la feminitat, la llibertat és també un tema important,tant en «l'àmbit personal com de país. Tothom sap què penso jo sobre el tema; és un concepte que sempre està molt present en allò que escric, canto i en el que penso».
De fet, un dels temes del seu àlbum és la cançó Ara, amb una melodia d'un cant popular que cantaven els presoners als camps d'extermini nazi durant la Segona Guerra Mundial, sobre la qual va construir una lletra nova. «La lletra està basada en les imatges que em venien al cap de tota la violència viscuda durant el mes d'octubre del 2019», amb les protestes sorgides després de les sentències. Segons Humet, «la memòria és imprescindible per construir un present millor».
Pel que fa a la cançó del seu tiet, explica que fa un parell d'anys la historiadora Maria Salicrú va organitzar un concert a Luz de Gas sobre cançons que no havien passat la censura franquista, entre les quals la lletra del seu tiet: «Teníem la lletra, un full amb acords, però no la música», explica la cantant, que aleshores va assumir la «responsabilitat» de fer una cançó nova que «segur que no s'hi assembla gens», tot i que està molt contenta del resultat.
Nova sonoritat
En el terreny de la sonoritat, el disc gira cap a l'electrònica, amb molta presència de teclats analògics, caixes de ritmes i sintetitzadors, sempre preservant la seva essència, després d'una investigació de dos anys i amb una intensa feina amb Casadesús, que li va permetre mantenir la seva part «de cantautora de veu mediterrània bar-rejant-ho amb l'electrònica».
Pel que fa a les contractacions, la cantant diu estar «molt preocupada» per la situació que planteja la covid-19 per a la cultura, tot i que destaca la sort d'haver tingut «moltíssims concerts» de petit format a l'estiu. Espera poder fer gira a partir del gener: «El problema és que tothom contracta amb peus de plom».
