L'Ajuntament de Monistrol de Calders ha fet públic que en el decurs d'una actuació de millora de camins forestals va aparèixer el que podia semblar una sitja antiga. Immediatament, el consistori es va posar en contacte amb arqueòlegs de l'empresa Arqueòlegs.cat i va tramitar als Serveis Territorials del Departament de Cultura el corresponent permís arqueològic per a dur a terme una primera excavació.

Els resultats d'aquest treball de camp, segons el director de l'excavació, l'arqueòleg Òscar Trullàs, i en espera de l'estudi en profunditat dels materials recuperats, han permès posar al descobert un seguit d'estructures d'època antiga de gran valor, les quals mostren les diferents fases d'ocupació.

El jaciment s'ubica al pendent de llevant del Serrat del Gordi, en una zona propera a la riera de Calders i als camps de conreu de l'antic mas Llandric (ja desaparegut). Segons el consistori, "ens trobem davant d'una primera fase d'ocupació de l'espai, de la qual hem pogut documentar fins ara un conjunt de dues sitges excavades sobre el terreny geològic per a l'emmagatzematge de cereals o lleguminoses, i un forat circular de 1,5 m de diàmetre amb un seguit de forats de pal al seu voltant. En aquest darrer cas, ens trobem, davant d'una estructura que presentava continuïtat superficialment en alçada amb l'encaix d'un seguit de bigues de fusta enclavades als forats de pal".

L'aflorament de restes de combustió observades al tall nord (pendent d'excavació) i la recollida de fragments d'escòria d'argila recremada, fa pensar que "ens trobem davant d'una estructura productiva relacionada amb el foc". Segons ha detallat el consistori, "es pot observar que la construcció de les sitges es realitza, tal i com és habitual en aquests casos, en un espai alçat, sec i en pendent per tal d'evitar que l'aigua es pogués entollar superficialment i afectés la producció emmagatzemada".

En el cas de la primera sitja localitzada, es recupera la llosa de pedra de la coberta, de 70 cm de diàmetre. Posteriorment, segons detalla el consistori, les sitges i l'estructura circular, un cop deixaren d'estar en ús, foren reomplertes amb terra i pedregar fins a crear un espai de circulació regular en superfície. Sobre d'aquest, s'edificà un edifici de planta rectangular "del qual fins ara hem pogut delimitar parcialment dos àmbits de 3 m d'amplada i llargada encara per determinar. L'edificació aprofita el pendent del terreny per assentar-se, adossant-se les parets de tancament nord al mateix turó, tot resseguint-lo circularment. L'excavació mostra que part de les estructures s'assenten sobre les antigues sitges, cosa que ens marca dues fases clarament diferenciades".

Pel que fa al marc cronològic del jaciment, el comunicat exposa que "podem realitzar un primer acostament basat en dos aspectes: en el conjunt ceràmic recuperat, l'estudi del qual està encara en procés, i la tipologia de l'edificació (ubicació, sistema constructiu, tipologia). En el primer cas, la ceràmica recuperada de les sitges ha estat més aviat escassa, procedent del moment en què ja es trobaven en desús i foren reblertes. Tal i com passarà posteriorment amb els materials associats a la construcció de l'edifici, ens trobem amb ceràmiques grises (de cocció reductora) i de producció molt tosca, amb un ventall cronològic molt ampli, des de l'època del ferro fins a la tardoantiguitat. En aquest sentit, creiem que la realització d'un estudi de Carboni 14 de les restes de fauna localitzades ens podrà aportar sense cap mena de dubte un marc cronològic més acotat".

Quant a la tipologia constructiva de l'edificació i la seva ubicació en l'espai, "fan pensar en un possible assentament iber. Aquest element, però, haurà de ser corroborat en futures intervencions, ja que per ara ens trobem mancats d'elements ceràmics que es puguin adscriure exclusivament dins d'aquest període. Tot i haver-se fet per ara només l'excavació parcial del jaciment, la riquesa i bon estat de conservació de les estructures, ens fa pensar en una possible continuïtat del jaciment més enllà de l'àrea intervinguda". La continuació dels treballs en futures campanyes ha de permetre crear un marc cronològic més acotat.

Per tal de donar a conèixer la troballa, l'Ajuntament de Monistrol de Calders organitzarà, per al dia 30 de gener, a les 11 del matí, una visita guiada per grups al jaciment, on l'arqueòleg director de la intervenció explicarà amb detall a les assistents quins són els elements sobre el terreny que porten a pensar que tenim un jaciment de gran importància per a Monistrol.