Un espectador li pregunta si té por, i Vicenç Lozano fa cara de sorprès. «Por? No». Uns instants de silenci durant els quals la vintena d'assistents a la presentació del llibre Intrigues i poder al Vaticà interioritzen que, després de parlar una bona estona d'escàndols financers, polítics i sexuals, d'anècdotes de mafiosos i de cardenals conspiradors, tot plegat fruit de dècades de vivències, confidències, secrets i perills diversos, el més normal seria tenir por. «Por? No». Pregunta següent.
L'excorresponsal de TV3 al Vaticà va ser dimarts a la llibreria Parcir de Manresa per parlar sense gaire embuts d'una obra en la qual apropa a lectors avesats i profans l'univers d'intrigues que és el diminut Estat de la seu papal. I fa una advertència: «Al Vaticà no s'hi pot anar amb prejudicis».
Periodista i historiador, Lozano va recordar que la seva missió al Vaticà va ser «intentar esbrinar què hi ha més enllà de la informació oficial» i, per aquest motiu, es va anar creant «una xarxa de fonts i confidents amb gent normal, jardiners, membres de la guàrdia suïssa... però també cardenals, i el mateix papa Francesc em va fer alguna confidència». I aviat va entendre que «no es pot fer una anàlisi del Vaticà dient que és un lloc on hi ha una lluita entre progressistes i conservadors. Va més enllà, és un món opac».
La santa trinitat de la corrupció
El títol del llibre és prou suggestiu i alhora encertat perquè, tal com va explicar Lozano, «el Vaticà es mou per l'equació que inclou el poder, els diners i el sexe; i al voltant de tot això hi ha els afers que tracto al llibre».
Un dels principals escàndols de la història recent va tenir lloc el 2012 amb l'afer conegut com a Vatileaks, una filtració de documentació que presenta el Vaticà com un niu d'intrigues i corrupcions. «Paolo Gabriele era el majordom de Benet XVI i va robar uns papers del Papa que revelaven que hi havia comptes a la banca vaticana vinculats al tràfic d'armes i de drogues, a la màfia, i també es va posar al descobert un gran escàndol sexual quan es va saber que dins del Vaticà hi havia un prostíbul».
Lozano va incidir que, «ara mateix, el Vaticà té un gran problema amb la pederàstia. Durant el papat de Joan Pau II, tot això es va ocultar, es va defensar els sacerdots abusadors de menors i es va ignorar les víctimes. Benet XVI va imposar la tolerància zero, però no va fer res més. I ara, la lluita contra aquest mal és aferrissada».
La diferència entre l'actual papat i els precedents el palesa Lozano en comentar que «Joan Pau II era molt conservador, va contribuir a destruir els règims comunistes, i el pontificat de Benet XVI va ser continuista. En canvi, Francesc va rebre l'encàrrec del col·legi cardenalici de fer algunes reformes. Però ara hi ha cardenals que es penedeixen d'haver-lo votat perquè els està tocant privilegis, és a dir, la butxaca, la manera de viure, ja que els demana que no visquin en palaus. La cultura del privilegi està molt arrelada a la cúpula de l'Església catòlica».
Política neoliberal
Vicenç Lozano va situar el Vaticà en l'escenari d'una lluita de poder a escala global. «Ara, estem en un moment de neoliberalisme, neofeixisme i neoautoritarisme que han dissenyat i establert gent com Steve Bannon. I la pedra a la sabata de Bannon és el papa Francesc, una persona contrària a murs com el de Mèxic, al canvi climàtic... En període de pandèmia es manifesta a favor que les vacunes siguin gratuïtes per a tothom».
En paraules de l'excorresponsal, «Bannon té cardenals dins del Vaticà que qualifiquen el Papa d'heretge i d'anticrist per fer-lo fora, fins i tot diuen que ell és el culpable de la pederàstia».
En aquest «viatge» que «el lector fa amb mi per descobrir què hi ha al darrere de moltes portes», Lozano aborda qüestions polèmiques com la mort de Joan Pau I, el segrest de la jove Emanuela Orlandi, filla d'un funcionari del Vaticà i de qui mai més se n'ha sabut res, i els vincles de l'arquebisbe Marcinkus amb la màfia a través de la Banca Vaticana.
Visita a la ciutat de sant Ignasi
Interpel·lat per aquest diari sobre la possibilitat que el papa Francesc vingui a Manresa en visita oficial l'any vinent, quan es commemorarà el 5è centenari de l'estada d'Ignasi de Loiola a la ciutat, Lozano va explicar que, «fa un parell d'anys, li vaig fer arribar al Papa aquesta pregunta, i la resposta va ser que ell en té moltes ganes». No obstant això, «està molt pendent del procés, de les eleccions que hi havia a Espanya... i no vol interferir en campanyes electorals, al contrari de Benet XVI, que va jugar a favor del PP en la visita a València del 2006. Francesc no vol intervenir en el tema del procés independentista».
L'antic corresponsal de la televisió catalana afirma que «l'actual és el primer Papa jesuita, i això no és un tema banal, i crec que li agradaria, com a bon jesuita que és. Manresa és una visita obligada i es probable que vingui». Lozano va recordar que fa tres anys va ser present a la visita que Andrea Tornielli, responsable dels mitjans de comunicació del Vaticà, va fer a Manresa el febrer del 2018, essent rebuts a l'Ajuntament per l'aleshores alcalde Valentí Junyent.
En clau catalana, Lozano també va comentar que «actualment vivim el període en el qual, des de finals del segle XIX, hi ha menys catalans influents al Vaticà». Un dels noms més rellevants és el del tortosí monsenyor Jordi Bartomeu, que «tracta cada dia amb el Papa, ja que és l'home a qui Francesc li va encarregar la investigació dels casos de pederàstia arreu del món». De fet, la neteja ja ha començat amb la decapitació de tota la cúpula de l'Església catòlica de Xile».
