La participació en la vida social i política sempre ha estat present en la història de la seva família: el seu avi va participar en la Batalla de l’Ebre, els seus pares es van conèixer en una manifestació per la mort de Puig Antich i un dels seus records d’infantesa és una manifestació del Primer de Maig, a braços de la seva mare, amb la policia corrent darrere. Il·lustrador de formació i fotoperiodista autodidacte per vocació, Jordi Borràs (Barcelona, 1981) va ser dimarts a la Plana de l’Om per participar en el cicle «Pessics de Vida», que organitzen la demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa.

Especialitzat en els moviments nacionals i d’ultradreta, Borràs, que va conversar amb la periodista Aina Font, va destacar que «una cosa és fer periodisme sobre l’extrema dreta i una altra és que els mitjans de comunicació en siguin la palestra. Als trolls professionals se’ls ha d’ignorar», va subratllar. També va explicar que «no visc amb por, però sí d’una manera poc normal: no puc dir on visc», en referència a les amenaces dirigides a ell i la seva família.

Borràs, que actualment treballa com a reporter gràfic freelance, entén el periodisme com una eina «que et permet canviar la societat, el periodisme no és comunicar, això és relacions públiques, el periodisme és explicar i contrastar» i va defensar que el periodista ha de ser «honest». De la pandèmia, va explicar, neix L’any sense primavera, amb textos de l’actriu i poeta Estel Solé, que l’any passat el va portar a recórrer fins a 50.000 quilòmetres per retratar la Catalunya buida i per mostrar totes les cares de l’impacte del coronavirus a la nostra societat.