Salamandra Graphic / 160 pàg. / 22 euros
Arriba l’estiu i, amb ell, aquella coneguda calor asfixiant i la necessitat d’evadir-se del forn en què es converteixen els carrers i entrar en els mons meravellosos que ens prometen la literatura i els còmics. Però, alerta, que un excés de fantasia també ens pot passar factura.
Els contes clàssics estan farcits d’històries de nens que, un bon dia, marxen de casa de la mà de personatges fantàstics disposats a conèixer nous mons on viure les aventures més inversemblants. Ara bé, què passa mentre ells són fora? Com viuen els seus pares l’angoixa de la desaparició sobtada d’un fill?
El punt de partida de Los que quedan, de Josep Busquet i Alex Xöul, resulta tan sorprenent que, un cop comença la trama, és impossible d’abandonar. Si fins ara les històries sobre la cara B havien posat el focus en la psicoanàlisi i en el que passa en el món imaginari, aquest còmic tiba de la crua realitat per endinsar-se en les sospites, rumors i llengües verinoses a què han de fer front les famílies afectades. Un entorn, aquest, que funciona com a perfecta metàfora de la vida dels qui queden fora de les pàgines, siguin les literàries o les de successos.
El potent guió queda perfectament equilibrat, a més a més, amb un dibuix elegant i un ús del color que treuen tot el suc possible a l’expressivitat de cada una de les pàgines. Tota una agradable sorpresa per ampliar mires més enllà de les apostes segures.
Capa, espasa i or
Fa gairebé dues dècades, el gironí Quim Bou va donar forma a un univers d’elfs, nans, criatures màgiques i humans poc recomanables, en la tradició de la fantasia medieval més canònica. El resultat van ser diversos capítols comercialitzats en format grapa que van marcar una època a l’Estat i que ara veuen la llum en un volum integral i a tot color amb el títol d’Oro rojo.
El resultat d’aquesta feina és una història que conté tots els elements clàssics del gènere i que segueix la recerca d’un suposat gran tresor per part d’un grup heterogeni format per un antic monjo nan, dos elfs i un orc protector. Com no podia ser d’altra manera, la cerca donarà lloc a una sèrie d’aventures, combats i traïcions que mantenen alt un ritme sense daltabaixos.
Els records no cremen
Tornem, però, a la terra, amb Todo es inflamable, volum amb què la britànica Gabrielle Bell exorcitza els seus dimonis mentre repassa les seves pors i obsessions amb l’excusa d’un viatge des de la Nova York on resideix fins a una petita comunitat californiana on va viure la seva infància. El motiu? Ajudar la seva mare en la feixuga tasca de reconstruir la seva llar després de veure’s reduïda a cendres per culpa d’un incendi.
Seguint un format de petites escenes que interconnecten fragments de memòria, Bell repassa tota mena de records amb l’excusa d’analitzar una relació de família que, com no podia ser d’altra manera, dista enormement de ser convencional. Un bon còmic que es guanya el lector tot i fugir dels relats més èpics.
El record és també l’eix central de Todo bajo el sol, l’esperat retorn de la dibuixant Ana Penyas després del seu brillantíssim debut amb Estamos todas bien. Si en aquell moment la valenciana feia un homenatge a les seves àvies –i a les de tota una generació–, en aquesta ocasió es fixa en l’evolució d’un territori que coneix prou bé com és el de la costa de la seva terra natal.
Partint dels anys 1960 i fins a l’actualitat, Penyas traça en aquesta obra una crítica ferotge als excessos que han consumit la primera línia de mar de les platges valencianes, i les ha convertint en un aparador per al turisme sense mesura esquitxat d’autèntics desastres arquitectònics. Tot un cant d’amor i de dolor, no tan sols pel territori sinó per tots aquells veïns que n’han estat víctimes.
Cap moment millor que ara
La lectura d’El tiempo recobrado de Kei Fuji i Cocoro Hirai és una autèntica muntanya russa d’emocions. La trama d’aquesta obra segueix els passos del ferroviari Ippei i la mestra Kotoko, dos vidus jubilats que es coneixen per atzar en una sessió del centre de dia que freqüenten.
Evidentment, la seva és una història d’amor a primera vista que, malgrat les aparences, aconsegueix alhora emocionar i descol·locar amb uns girs –sobretot a la recta final– que refan les expectatives i diferencien aquesta d’altres obres de temàtica similar.
