El que és bo, si és breu, doblement bo. I Angle mort, una producció d’Apunta Teatre, escrita pel surienc Roc Esquius i Sergi Belbel, ha volgut fer bona la dita. La comèdia, que es va estrenar l’hivern passat a la Sala Versus Glòries de Barcelona torna novament al mateix escenari a partir d’aquest dimecres i fins al 12 de setembre en una versió més reduïda. També, sense confinament i ara amb un aforament del 70 %.

La bona acollida de públic i crítica que va tenir la peça ha fet que la sala torni a apostar de nou per un dels seus èxits de la temporada i el reprogrami. I això ha permès, explicava ahir Esquius, «afinar-la encara més. Hem passat de dues hores a una i mitja de funció i no ha estat fàcil perquè és una obra molt travada de la qual no es podia treure una escena i continuar com si res. Ha estat una feina extra, pràcticament quirúrgica, però estem convençuts que, sense tocar l’essència, l’obra hi surt guanyant. Però el públic, com sempre, tindrà l’última paraula». Angle mort repeteix equip artístic, amb la direcció de Lluís Elías (antic membre de Els Joglars) i les interpretacions de Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas.

A partir dels codis de la comèdia, el tàndem Esquius-Belbel proposa un joc dramatúrgic, tant per l’espectador com per als mateixos actors, una obra que juga amb la paraula i el gest, el que es diu i el que es calla i amb dos espais simultanis. El punt de partida és un acomiadament. L’Andreu, el cap d’una petita start-up d’èxit es veu obligat a prescindir d’un dels seus treballadors i per fer-lo de la millor manera possible decideix tenir una trobada conjunta amb els tres empleats: la Beatriu, en Carles i la Diana. Els cita a la sala d’espera del seu despatx i després els fa entrar d’un en un per entrevistar-los i acabar de prendre la difícil decisió. Però el que havia de ser una simple gestió es complica de manera descontrolada i surrealista.

Per a Esquius, que l’obra tingui una segona vida «sempre és meravellós perquè et diu que ha agradat el suficient com perquè el públic la demani». A més, remarca, «quan la vam estrenar hi havia restriccions de mobilitat, horàries i la capacitat de la sala era del 50 %, a més de necessitar el salconduit per tornar a casa». Pel joc escènic que proposa Angle mort, amb dos punts de vista a l’escenari, el muntatge és d’aquells, apunta Esquius, que en una segona visualització «permet a l’espectador descobrir altres detalls. És com quan veus El sexto sentido per segona vegada quan ja saps el final: tota la pel·lícula la mires d’una altra manera».

Esquius signa una de les ficcions de «Dramawalker»

El surienc Roc Esquius (1982), que ultima una obra amb la previsió d’estrenar-la l’any que ve («no em puc queixar, malgrat el desastre puc sobreviure»), ha participat aquest juliol a la Sala Beckett en el projecte «Dramawalker» que es desenvolupa al Centro Dramático Nacional, en col·laboració amb altres teatres nacionals i internacionals, basat en ficcions sonores geolocalitzades. Les històries explicades pels veïns de diferents barris són el punt de partida del procés creatiu. En el cas de Barcelona, amb els dramaturgs Roc Esquius («El batec del barri»), Sílvia Navarro, Oriol Puig, Mercè Sarrias i Joan Yago, que han convertit en ficció les històries del Poblenou.