«Si donen corda a la memòria, s'adonaran que guarden un petit univers a dins». Amb aquestes paraules, Marcel Gros s'ha adreçat als espectadors del teatre Conservatori de Manresa per convidar-los a mirar sota el barret, allà on es barregen els records, la imaginació i els somnis. El pallasso manresà ha estrenat aquest vespre el seu últim espectacle titulat «Petit univers», al davant de 286 persones que han rigut i s'han emocionat mentre l'artista els explicava la seva història.

Per celebrar els seus 40 anys sobre els escenaris, Gros ha viatjat en el temps per traslladar-se en el moment en què va a començar a somiar en posar-se un nas vermell. El comediant ha rememorat el dia en què els pares el van dur al circ i li van comprar un tiquet a la rifa amb l'esperança d'obtenir «la pilota més grossa del món». El petit Marcel va endur-se el premi i, quan va voler llançar la pilota des de l'escenari, va caure de cul a terra. Els assistents van riure i aleshores van repetir la caiguda per tornar-se a guanyar el públic.

Des d'aquell episodi, sempre ha buscat la fórmula per despertar la rialla de la gent. Amb el temps, ha consolidat un estil poètic, màgic i ple de plasticitat que avui ha tornat a brillar sota els focus del teatre. I és que el muntatge ha captivat els més petits, amb gags en què els objectes li relliscaven de les mans, però també els més grans, amb moments en què parlava sobre el món d'avui sense pèls a la llengua. Tots ells s'han endinsat al seu univers infantil, amb referències constants al Petit príncep de Saint-Exupéry, i han entrat en un espai temps amb forma de somni.

La proposta ha arribat quatre dècades després dels seus inicis a la professió. Ell va començar en el teatre de carrer amb el grup Setrill i també va ser vocalista de l'orquestra Mandarina. Després, va fundar la companyia Teatre Mòbil (amb la qual ara torna a actuar a Remember Show ) i fa trenta anys va donar el tret de sortida a la seva carrera en solitari. L'espectacle que s'ha vist aquest vespre és la celebració d'una llarga trajectòria com a pallasso que el públic ha homenatjat al final amb un llarg aplaudiment.