El contratenor Xavier Sabata fa dialogar Pierrot Lunaire i Narcís en el seu nou espectacle al Gran Teatre del Liceu, un diàleg no literal, com va argumentar l’avianès, però sí una contraposició en escena dels dos personatges i la seva introspecció individual. L’obra que ha ideat el cantant és una revisió contemporània del clàssic Pierrot Lunaire escrit per Arnold Schönberg l’any 1912 a partir dels poemes simbolistes traduïts a l’alemany d’Albert Giraud. El muntatge Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís s’instal·larà al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona del 16 al 19 de novembre amb dues plataformes circulars concèntriques.
Sabata va explicar que, sense voluntat de ser pedant, s’apropa a aquestes peces com Pierrot Lunaire des d’un lloc molt humà. «Darrere els cànons i els clàssics sempre hi ha una veritat i una connexió molt real d’algú d’explicar una cosa i connectar-se molt amb ell mateix», va dir. En aquest context, Sabata va manifestar que el seu primer punt de partida va ser allunyar l’obra de la iconografia associada a l’obra de les avantguardes i portar-ho a l’arrel.
El contratenor va recordar que el personatge de Pierrot Lunaire apareix sempre en la iconografia pictòrica francesa «sol, mut i no parla mai», però Arnold Schönberg va tenir la necessitat de fer-lo parlar. Al contratenor li interessava reflexionar sobre aquesta necessitat de parlar i d’expressar-se de Pierrot. En aquest context, introdueix també la figura de Narcís. «Empatitzo amb tots dos: amb algú que vol conèixer-se a si mateix i lluitar contra la façana de la pell, en el cas de Narcís, i aquella persona que s’aïlla, com ho fa Pierrot». De fet, Sabata incorpora el mite de narcís per explicar la voluntat d’assolir una perfecció que acaba sent destructiva.
D’aquesta manera, Narcís i Pierrot dialoguen en aquest espectacle: «l’un consumint-se per conèixer-se i l’altre aïllant-se, construint-se un avatar per amagar el seu patiment». Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, va destacar que és una «obra poètica com poques» i si «té sentit una obra com el Pierrot», va indicar, és pel «desig de fer-se preguntes com a motor de l’existència» i «sentir curiositat».
«El Pierrot és una ànima sensible que es fa preguntes i busca encaixar en el món», va afegir. Garcia de Gomar va apuntar també que el muntatge és «una cerimònia que parla de l’aïllament». A partir d’una proposta escènica pensada també pel mateix Xavier Sabata, l’espai i la il·luminació van a càrrec de la formació Cube.bz.
Dues plataformes per tenir una visió de 360 graus
L’espectacle té com element destacat un escenari amb dues plataformes circulars concèntriques, on estan situats el solista i els músics per generar una visió de 360 graus en el públic. La peça habitualment és cantada o recitada per una veu femenina, tot i que el personatge central, Pierrot, és masculí. En aquest cas, el Liceu ha convidat el contratenor Xavier Sabata a interpretar la partitura. L’estètica del protagonista es presentada com un post-humà, incorporant tocs de ciència-ficció. L’Ensemble de l’Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per l’esparreguerí Francesc Prat, donarà vida a la partitura.
