Spider-Man, un dels superherois més paradigmàtics de la Marvel, havia estat menyspreat sistemàticament pel cinema fins que no va arribar el segle XXI. Però s’ha rescabalat completament i s’ha imposat com una de les figures omnipresents de Hollywood. En els últims vint anys ha protagonitzat vuit llargmetratges i també ha aparegut en films de la franquícia Los Vengadores. La creació de Stan Lee i Steve Ditko torna ara a la pantalla gran amb una superproducció que tanca la trilogia rodada per Jon Watts. Mysterio ha desemmascarat la veritable identitat de L’Home-Aranya, i Peter Parker cerca desesperadament l’ajut del Dr Stranger per evitar el desastre. Però un encanteri accidentat determinarà el retorn dels vells enemics del protagonista: Dr. Octopus, Follet Verd, L’Home de Sorra i Electro. El concepte dels universos paral·lels presideix aquest nou lliurament de la celebèrrima nissaga, però, evidentment, no espereu trobar en aquesta epopeia fantàstica les trames laberíntiques i les reflexions metafísiques del cinema de Christopher Nolan. Només és l’excusa argumental perquè el director estatunitenc ens convidi a gaudir d’un joc grandiloqüent, farcit de referències, que gaudiran essencialment els fans de Marvel i de Spider-Man. Però la resta dels mortals no ens avorrirem amb un còctel vigorós que mescla hàbilment un bon grapat d’ingredients: humor, acció, drama i romanticisme. L’encontre dels tres Spider-Man (Tobey Maguire,Andrew Garfield i Tom Holland) constitueix un dels punts forts d’un espectacle llaminer amb una arrencada vertiginosa i certament brillant. No és apassionant, ni aporta res innovador a l’univers de Marvel, però sí amb una energia visual més que acceptable i aplega una parella amb una química potent (Zendaya i Tom Holland).
