Ariadna Ugarte, Carolina Yuste, Mario Casas i fins i tot estrelles de Hollywood com Liam Neeson han trepitjat en els darrers temps els carrers de Manresa per rodar els seus nous productes audiovisuals. La capital sembla estar de moda. I encara més si es té en compte l’esperada commemoració dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi de Loiola a la ciutat, inaugurada el mes de gener passat.
Aquests dos eixos –els múltiples rodatges a la ciutat i l’Any Ignasià– han estat els escollits per la Innocentada de Manresa per representar la seva 65a farsa, enguany concentrada en un únic cap de setmana i al teatre Kursaal. Ahir es va celebrar la darrera funció.
La trama de les tres entregues no podia ser una altra que el rodatge d’una pel·lícula a Manresa sobre la història de sant Ignasi de Loiola anomenada Íñigo, l’home rere el sant. Un rodatge que, tanmateix, es troba tot d’entrebancs: ja per començar, el director del film pretén enderrocar totes les construccions que li fan destorb de la ciutat, com ara els nous jutjats de Manresa, el Pont Vell i l’estació de la Renfe, entre d’altres. Al llarg de l’obra, els personatges es van trobant amb més dificultats, com ara la indisposició de qui ha d’interpretar el personatge de sant Ignasi (Iñigo) per una sobredosi de bolets al·lucinògens.
Una edició de recuperació
Després que l’any passat s’hagués de celebrar una Innocentada de petit format, enguany ha recuperat tant l’elenc (14 actors i 12 ballarins) com la durada (1 hora i quart). I s’ha fet per la porta gran o, més aviat, a l’escenari gran del Kursaal, que va permetre crear uns decorats, escenografies i ocupació de l’espai molt més rics, i es va passar d’un set de rodatge fins a una autèntica gala dels Oscars molt lluminosa en qüestió de segons.
El que tampoc no ha canviat ha estat el component coreogràfic com a estrella de l’espectacle. En total, quatre intervencions d’un equip de joves ballarins que van presentar peces creatives i molt diverses pel que fa als estils de ball, acompanyades dels respectius canvis de vestuari, adients per a cada moment de l’obra i gènere de dansa.
El dinamisme no només va ser present en la part ballada de l’obra, sinó que també es va fer notar al llarg de tota la funció, amb escenes curtes i molt alternades –fins i tot combinant dues escenes diferents al mateix temps en dos extrems de l’escenari.
Carles Claret, Jordi Gener i Ariadna Guitart també van repetir com a autor, director i coreògrafa de l’obra, respectivament.
Emocions a flor de pell
A un quart de set de la tarda acabava la Innocentada d’enguany, més emocionant que habitualment per, entre altres coses, la situació sanitària que encara fa trastocar, avui en dia, el dia a dia del món cultural i escènic.
El teló va baixar, les llums es van encendre, i entre la bullícia dels espectadors que s’aixecaven i començaven a comentar la jugada se sentien, de fons, crits, salts i càntics d’èxit i alegria per part dels 26 artistes que van protagonitzar aquesta innocentada de tornada a la normalitat.
