L’octubre del 2016, quan l’Acadèmia del Cine Europeu va atorgar a la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona el títol de Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea pel rodatge de Campanes a mitjanit, d’Orson Welles, Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya i un dels impulsors del reconeixement, assegurava a aquest diari que aquest film era «la pel·lícula més important que s’havia rodat a Catalunya». Cardona ocupa un lloc de privilegi en aquesta obra del director de Ciutadà Kane: la filmació va durar sis mesos i els quinze dies que Welles i el seu equip van estar a Cardona va ser suficients perquè el 25 % del material útil de la pel·lícula provingués de la col·legiata de Sant Vicenç. Però, a més de Cardona, Berga va tenir, també, el seu paper. I així es reivindicarà, avui, en un acte organitzat per Òmnium Berguedà.

L’octubre del1964, Cardona vivia el rodatge de Campanades a mitjanit. L’hostal Perico es va convertir en el centre d’operacions on es cuinaven els àpats i s’hostatjaven tècnics, per exemple. Però no Orson Welles: el cineasta i els actors principals anaven a dormir a Berga, a l’hotel El Mesón del Castillo, de més categoria, ara ja desaparegut. Allí va «viure» Welles durant quinze dies: «Anava i venia cada dia de Cardona a Berga», explica Montserrat Soler, expresidenta d’Òmnium Berguedà i actual vocal de la junta. El 2016, amb el lliurament del títol cinèfil europeu a Cardona, el berguedà Quirze Grifell, filòleg i membre de l’Erol, li va traslladar a Soler la idea de fer algun tipus de reconeixement a l’estada de Welles a Berga. I avui ha arribat el dia. A 2/4 de 7 de la tarda, al carrer del Roser, 1 es farà el descobriment d’una placa commemorativa -realitzada pel dissenyador Salvador Vinyes- amb els parlaments d’Ignasi Montagut, president d’Òmnium Berguedà, i de Riambau -expert en Welles- que, mitja hora més tard, a les 7, al Casal Cívic (plaça de Sant Joan) oferirà una xerrada sobre Campanades a mitjanit.

Però... per què la placa al número 1 del Carrer del Roser?. Ara hi ha un local buit però el 1964 era el bar «ca la Paulina on Welles, en el seu trajecte cap a Cardona s’hi aturava cada dia per fer el cafè i la copeta de whisky. I si no en tenia prou, s’emportava l’ampolla», explica Soler que recorda l’estada de Welles a Berga tot i «no passejar-se per la ciutat». Entre les anècdotes de Welles a Berga, apunta Soler, hi ha la que explica que va demanar a un sastre berguedà una capa negra com les que sempre duia... i que no la va pagar mai.

Projecció del film, i cinefòrum, dissabte al Cinema Patronat

L’acte de record a Welles es clourà dissabte al Cinema Patronat amb la projecció de Campanades a mitjanit (18 h) i un cinefòrum amb el professor de cinema de la UB, Jaume Duran. Considerada una de les obres mestres de Welles, el film recopila personatges i diàlegs d’obres de Shakespeare com Enric IV, Enric V, Les alegres comares de Windsor i Ricard II.