Quan una realitzadora jove presenta una opera prima a Canes, sembla assegurat que tant al film com a la carrera de la debutant se’ls posa tot de cara. Ho vam ratificar l’any passat amb Llibertat, de Clara Roquet, i enguany sembla que serà igual amb El agua, d’Elena López Riera. S’afegeix també a aquest argument que el nou film arriba directament a la selectíssima Quinzena de realitzadors, un indicador de l’exigència especial que ha superat la proposta. Un nou pas endavant en la impressionant trajectòria de López Riera, amb curtmetratges premiats aquí i a Locarno, com els brillants Pueblo i Los que desean, que indiquen la solidesa d’aquesta realitzadora d’Alacant. La poètica premissa d’El agua revela completament la naturalesa i la voluntat reivindicativa del film: en un petit poblet al sud-est d’Espanya s’explica una creença popular segons la qual les dones estan destinades a desaparèixer cada cop que hi ha una inundació perquè diuen que porten l’aigua a dins. Tot plegat mentre el film narra l’arribada d’una gran tempesta que farà desbordar el riu que travessa la població. La poesia íntima i poderosa de López Riera, carregada de versemblança i sentit comú autoral, amb imatges a mig camí entre la quotidianitat i el fantàstic, converteix directament a López Riera en un dels noms indiscutibles en l’allau de noves i brillants realitzadores espanyoles, en el camí de Simón, Funes, Palomero, Echevarría... Tres dones posen la seva ànima al servei del film, interpretades per les actrius Bárbara Lennie, Nieve de Medina i la brillantíssima debutant Luna Pamies, de només 17 anys. Les possibilitats que el film aconsegueixi alguns dels premis a la Quinzena de realitzadors són raonables, però també que vagi molt més enllà i disputi sense vergonya el Goya al millor debut de l’any a la gran favorita Cinco lobitos. El agua serà distribuïda a Espanya per Filmin i Elastica, que l’any passat van estar darrere d’Annette i Drive my car, quelcom que ja demostra el tipus de cinèfils als quals va dirigida aquesta nova proposta.
