Un esclat d’alt nivell va posar punt final a les funcions del teatre Kursaal dins els actes de la Festa Major d’enguany. Marcel Tomàs i la companyia Cascai Teatre, amb la Girona Jazz Project, passaven per l’escenari del teatre manresà per presentar l’especial homenatge a Duke Ellington, Els colors de Duke Ellington. Una peça heterogènia i versàtil amb la qual, per un costat, es va poder gaudir d’una formació musical majúscula, adquirint rols interpretatius efectius i hilarants en el desenvolupament del muntatge i per l’altra, xalar amb l’incombustible Marcel Tomàs, home orquestra, un excel·lent mestre de cerimònies, el qual, encara no ha trobat límit en els seus treballs teatrals, alguns d’ells vistos amb anterioritat a la capital manresana (Hotot, Trams, El Comediant).
El binomi Tomàs i la Girona Jazz Band i un interès comú, la figura i l'obra del músic Duke Ellington, han donat pas a una peça que amb eficàcia, enginy i innovació desgrana la seva història, cercant una immediata i ben aconseguida complicitat amb l’espectador. El públic del Kursaal va seguir amatent i entusiasmat el desenvolupament del muntatge.
Una amalgama d’escena i música en un muntatge polièdric i versàtil. Múltiples disciplines escèniques que avancen plegades sense restar espai o competir entre elles. És aquesta minuciosa construcció, acurada que fa, simplement, brillar, Els colors de Duke Ellington. Un muntatge rigorós en el seu treball de creació que ha permès fer-lo créixer en una línia ascendent encertada tot i que no és un espectacle que es prodigui als escenaris de casa nostra. Llargs i sonors aplaudiments en finalitzar el muntatge que va fer gaudir en majúscules els assistents. Marcel Tomàs, juntament amb la Girona Jazz Project va traslladar la festa fins al Passeig de Manresa, convidant els vianants a unir-s’hi. Un molt bon final de Festa Major.
