«Avui, recuperem Maria Matilde Almendros Carcasona. La dona emprenedora, artista, comediant, treballadora, manresana. I, ara, la recuperem per sempre», ha destacat Pilar Goñi Garriga, comissària de l’Any Maria Matilde Almendros Carcasona. El dia exacte en què la prolífica actriu i locutora de ràdio (Manresa, 1922- Barcelona, 1995) hauria fet cent anys, ha entrat a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres, la màxima distinció de l’Ajuntament de Manresa, que s'ha vestit amb la catifa vermella de les grans ocasions per celebrar-ho. Ha estat un acte amb un accent marcadament reivindicatiu vers el paper de les dones, en un saló de sessions que ha ovacionat el retrat de la manresana quan ha quedat al descobert. Ha presidit la vetllada la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que ha insistit a denunciar "l'acumulació de greuges i injustícies" pel que fa al reconeixement de les dones en àmbits molt diversos i ha celebrat "actes de reparació" com el d'avui.
La segona dona de la galeria, i la primera laica
Almendros tot just és la segona dona que entra a la Galeria de Manresans Il·lustres i la primera laica que ho fa, atès que l’anterior, que hi va entrar el 1896, va ser la religiosa Àngela Margarida i Prat, la germana Serafina, fundadora de l’orde de les caputxines. A més a més, el quadre és el primer que ha pintat una dona, l’artista polonesa Kasia Uminska, mentre que els 24 anteriors els han fet tots homes.
Es tracta d'un dibuix amb tècnica realista, elaborat amb carbonet i grafit sobre paper, que juga amb tons blancs, negres i grisos. Hi ha qui durant l'acte ha fet broma dient que a l'acord de ple que ha fet possible el reconeixement parla d'una pintura i no d'un dibuix. Bromes a banda, l'obra aconsegueix encomanar perfectament el tarannà positiu i alegre d'Almendros, que hi apareix amb uns auriculars en una mà i amb una màscara representativa del món del teatre a l'altra i, davant seu, un micròfon i un feix de cartes, com el miler que va arribar a rebre dia rere dia rere dia els anys que va presentar el programa radiofònic De España para los españoles.
La col·locació del retrat a càrrec de l’alcalde Marc Aloy Guàrdia, de la consellera Verge, de Maria Carme Brugués Almendros en nom de la família, i d'Enric Badia Aztarain, periodista de Regió7, en nom de la comissió de l’Any Maria Matilde Almendros Carcasona, ha estat el moment més emotiu d’una vetllada que ha portat al saló de sessions pocs familiars de l’homenatjada i una generosa quantitat de representants del món del teatre, de la cultura i dels mitjans que hi han volgut fer acte de presència. El quadre ha quedat col·locat al costat del periodista Josep Maria Planes, nomenat el 2017.
Passió per Manresa
Després de donar la benvinguda als assistents, Aloy ha cedit la paraula a Goñi que ha recordat que «amb la seva veu clara i dicció impecable, amb la seva forma de fer, femenina i feminista, amb la seva emprenedoria i amb les seves passions», Almendros «es va moure per la vida entre bambalines i estudis de ràdio». Ha destacat, alhora, que, al costat del teatre i la ràdio, l’actriu va tenir una altra gran passió, que va ser Manresa. «La ciutat que la va veure néixer i on tornava per estar amb la família, per tornar a fer teatre amb els amics i companys del teatre amateur, des de la seva senzillesa i des de la seva forma de fer planera i entranyable, sempre fent-ho fàcil». Ha donat les gràcies al consistori per l'acord de ple que ha fet possible el nomenament perquè "amb aquest gest cap a la Maria Matilde Almendros Carcasona reconeixeu la professió de totes aquelles persones que ens dediquem a la comunicació a la capital del Bages i també reconeixeu als milers i milers de manresans i manresanes que han dedicat la seva vida al teatre amateur amb ganes, amb il·lusió i portant als escenaris el que en una època de dictadora era impossible veure a les cartelleres de Barcelona".
Després que Joan Morros Torné, en representació de la comissió de l'Any Maria Matilde Almendros Carcasona, i Brugués han descobert el quadre, que ha rebut un aplaudiment que ha fet aixecar la seva autora, ha començat l’acte solemne de nomenament, promogut per l’Ajuntament de Manresa i per la Comissió, dins el programa d’actes de l’Any Maria Matilde Almendros, commemoració aprovada enguany pel Govern de la Generalitat.
"Una dona emprenedora"
Conxita Parcerisas Estruch ha fet un completa glossa de la figura de la manresana il·lustre, «una de les locutores de ràdio més populars i estimades de Catalunya i una de les actrius més reconegudes». «Una dona magnífica, una gran professional, una persona senzilla i propera, gens pretensiosa, que ha portat Manresa al cor tota la vida, que és pionera en l’ús del català durant el franquisme i els primers anys de la democràcia i, una faceta que hem pogut posar en valor i dimensionar amb la recerca és que Maria Matilde Almendros és una dona decidida i emprenedora en uns anys de dictadura no gens fàcils per a les dones. Segurament és la primera que aconsegueix tenir un programa de ràdio propi durant 13 anys, i una de les poques dones que té una companyia de teatre pròpia». Ha acabat dient: «No només va ser una bona actriu i una bona locutora, va anar molt més enllà, va ser una dona emprenedora. Era feminista la Maria Matilde Almendros? em preguntaven unes joves estudiants que estan fent un treball de recerca sobre ella. Pels fets, sense cap dubte que sí, tot i que ella segurament no s’hauria definit com a tal».
Anna Crespo Obiols, regidora de Cultura i Festes, ha llegit tot seguit l’acord de concessió de la distinció, aprovada per unanimitat de tots els grups al ple municipal del passat 16 de juny. Després de la col·locació del retrat, que ha posat els assistents dempeus, l’alcalde ha donat la paraula a Francesc Gasol Pujol, nebot segon de l’homenatjada, que ha fet arribar el seu agraïment per la distinció en representació de la família. «Tot plegat fa que segueixi estant present entre nosaltres. Mentre una persona és recordada, continua sent viva. En aquest sentit, la nostra ciutat s’ha portat molt bé, i fent-li un retrat per a la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres, contribueix a perpetuar aquest record de tots plegats cap a ella». Ha recordat que, «a casa amb els pares, o amb altres tiets i tietes, sempre havia sentit parlar de la Matilde, però no pel que fa a la seva tasca professional, sinó perquè havia preguntat per nosaltres, ens felicitava pel Nadal, pel sant o aniversari d’algú, o nosaltres a ella… per mi, quan jo era petit i adolescent, era com una tieta més, molt propera. No va ser fins una mica més tard, que vaig adonar-me de com d’important era pel món del teatre i la radio».
L’alcalde Aloy ha agraït la feina feta per totes les persones implicades en la commemoració. Ha recordat alguns dels actes celebrats i ha insistit en la importància de la distinció, «un títol que només s’atorga per motius excepcionals, que requereix un ampli consens i que es dona a aquelles persones que, per la seva actuació pública i privada hagin destacat de manera extraordinària en benefici de la ciutat». Ha lamentat que només hi hagi dues dones. «Som molt i molt lluny encara de la paritat, però d’alguna manera, i acceptant aquest pes històric que està a anys llum de la igualtat, podem dir que avui, des de Manresa, encetem el camí per començar a fer justícia i reconèixer, també en aquest àmbit de les distincions, el paper de la dona, de les dones, a la nostra societat».
Després de Verge, la cloenda l'ha posat el grup sardanista Dintre el Bosc, amb sis dones ballant la sardana Les quatre veus, de Joan Lluís Moraleda Perxachs. Els assistents s'han endut de record un díptic amb el retrat d'Almendros i una biografia seva a l'interior, on consta l'acord de ple que ha fet possible l'acte.
