L'olesana Chanel Terrero ha protagonitzat el ressorgir d'Espanya a Eurovisió. Terrero, que va convertir-se en representant estatal després de guanyar el Benidorm Fest, va aconseguir una tercera posició després de molts anys en la penombra del certamen. Ara, mig any després, torna als escenaris amb una proposta totalment nova i un objectiu renovat. L'artista té l'encàrrec d'interpretar la cançó que acompanyarà la selecció espanyola durant el mundial de futbol Qatar 2022.

Aquests mesos ens ho preguntàvem: després d’Eurovisió, on s’haurà ficat Chanel Terrero?

Han estat uns mesos de bogeria, de construcció d’una artista. Perquè jo acabo de néixer. Estic gatejant. No he parat de treballar, de pensar el que volia i fer introspecció. De descobrir-me, en definitiva, perquè jo estic acostumada a interpretar personatges. No estava a casa fent-me les ungles.

«Toke» és l’avançament del seu primer àlbum?

Sí, una píndola de tot el que vindrà. Estem en un procés de creació i soc vulnerable encara. El meu treball es basa en la creació d'un producte llatí, barrejant l'anglès i l’urbà. Hi ha una essència cubana, del Carib. El aguaje, que dic. Aquest «flow» cubà. Aquesta mescla defineix Toke, com definia SloMo.

Va viure a Cuba fins als quatre anys i ha anat tornant al país. Aquí ha d’haver-hi un bagatge sentimental i musical.

I gastronòmic! Vaig criar-me amb la música urbana: Gloria Estefan, Celia Cruz, Los Van Van i Orishas són els meus grans referents.

A «Toke» apareix com a coautora al costat d’altres vuit noms. Això avui és corrent, però podria explicar per què fa falta tanta gent per a compondre una cançó?

Miri, no ho sé, perquè jo soc nova en això, però és la primera vegada que em fico en un estudi a compondre amb altres persones, a Miami. Imagini’s. Jo tinc a la nena petita molt present, i m’atreu tot el que tingui a veure amb aprendre, divertir-me… i la professionalitat, perquè estem treballant.

Una cançó per al mundial de futbol de Qatar.

És per a la selecció d’Espanya. No és la cançó del mundial, sinó de suport a la selecció. El matís és important.

Qatar és un país poc comprensiu amb la diversitat sexual, un aspecte sensible per a vostè, que ve d’un entorn «eurofan» molt afí a la comunitat LGTBI+. Li genera alguna incomoditat?

És bastant incòmode llegir titulars en els quals se’m devalua i fins i tot se’m jutja per això, quan jo he dit que tinc els meus principis molt clars. En el meu equip hi ha persones de la comunitat, en el meu vídeo surten dues noies besant-se i m’he vestit com he volgut. A Qatar no hi ha drets humans i entenc la controvèrsia. Si hi ha la possibilitat d’anar a Qatar, si finalment hi decideixo anar, jo tinc clar el que soc i no penso canviar res.

En quin aspecte de la composició de «Toke» va participar?

En la lletra, sobretot.

Llavors, no pensaven en el futbol quan la van compondre. I què volien expressar amb això del «toc» i el «rebot»?

Era una cançó d’apoderament, i això del toc li va sortir a Gio (Giovanny Fernández). M’agrada quan diu «todo el mundo loco para que esto rebote», que pot llegir-se com el que s’està esperant de mi. I «yo estoy al mando, papi, no te equivoques». Perquè s’ha dit que jo era un ninot… Però no, soc jo qui comanda la nau.

Diria que controla la seva carrera?

Soc una lleona. Soc lleona de signe del zodíac, i tinc iniciativa. Òbviament, disposo d’un equip fort, i l’escolto, no soc una tirana.

Deduir que un ídol musical no té substància, que està manipulat per la indústria, és una cosa que es fa més amb les dones?

100%! I és una cosa que a poc a poc està canviant. Estem fent que canviï. És important.

Després del Benidorm Fest i Eurovisió, ja ha cremat el mòbil, amb Twitter a dins?

No, no! Soc jove i estic enganxada. Soc propietària i senyora de les meves xarxes. Hi ha coses que m’han fet molt de mal, però al final me’n vaig a casa, toco amb els peus a terra i estic segura del que faig.

Què va ser el pitjor?

Llegir amenaces, atacs racistes, masclistes… Atacs a la meva persona.

Es va presentar Tanxugueiras i Rigoberta Bandini com a diferents perfils del feminisme, mentre que vostè era la figura sexualizada.

Encara m’explota el cap quan ho recordo. Però com a lleona i dona que lidera, decideixo vestir-me així i passar-m’ho genial sobre l’escenari, i em sento lliure per a fer el que vulgui. Aquesta paraula és molt important.

Per cert, va acabar anant de calçotada amb Rigoberta?

Encara no! Espero fer-ho! Em va escriure per a convidar-me quan va fer el concert en el Wizink Center, però tenia prova de vestuari per al vídeo. Ara torna a actuar i m’encantaria anar-hi. Si puc, aniré, al 100%.

L’estiu que ve hi haurà una gira, clar.

Em moro per pujar a un escenari, de gom a gom, i fer concerts. Soc persona d’energia, de carn, de directe.