n Demà es farà de nit a l’escenari del Teatre Kursaal de Manresa amb la intervenció d’una trentena de cantaires i un quintet de músics que estrenaran el muntatge Sons de lluna, el cinquè de la formació santpedorenca Cor de Teies que dirigeix Marc Reguant. La mística del satèl·lit terraqui i el cantó fosc, que no tèrbol, dels humans sobrevolarà el recinte en un concert que consolida la proposta nascuda fa sis anys i la fa créixer en la dimensió escènica.

«És important remarcar que aquest nou concert l’hem construït des de la col·lectivitat, amb la participació de tothom, en un procés lent però molt ric», explica Reguant, que porta la batuta des del primer dia. El 2017, les Teies van iniciar el trajecte davant el públic amb un muntatge sobre el foc, i l’any següent amb l’aigua com a protagonista. El 2019, en un exercici de sororitat musical, van presentar Dones, i el 2021, superada la pitjor etapa de la pandèmia, van fer Arrels. Ara és el torn dels Sons de lluna, que «fa un viatge al llarg d’una nit i passa per les diferents fases de la lluna, pel que representa, ens afecta, ens aporta», tal i com apunta Vanesa Luque, una de les cantants del grup.

En un repertori que volen mantenir en bona part en secret, les Teies cantaran temes com Luna, de Judit Neddermann, Moondance, de Van Morrison, i Les nenes bones van al cel, les dolentes a tot arreu, de la Rosa Zaragoza. «És un recull en el que hi ha diversos estils, des de la cançó d’autor o la d’arrel tradicional fins a la música moderna», afegeix Reguant. Acompanyant el cor, hi seran Jaume Sonet (piano), Anna Clarena (violí), Betel M. Daura (percussió), Mònica Blanque (contrabaix) i Júlia Garrido (violoncel), així com un parell de ballarines en alguns moments puntuals.

Sons de lluna es va veure i escoltar per primer cop l’estiu al Convent de Sant Francesc, a Santpedor. «Arribem a l’estrena amb un format que inclou més cançons i una direcció escènica a càrrec de la Marta Rabaneda que ens fa moure més, i això és un repte per a nosaltres, que hem d’estar pendents de la part vocal», afegeix Luque.

Sobre l’escenari, una massa coral important, músics que coneixen bé el projecte i les imatges que ha creat Eva Subirana projectades com a teló de fons d’una proposta que, asseguren els seus responsables, «no deixa indiferent». La nit té un component d’intimitat, de sorgiment del rostre amagat de cadascú que també es vol reflectir, així com els vincles simbòlics entre la lluna i la feminitat. «Com a intèrprets, aquest espectacle no ens deixa indiferents», assegura Reguant: «el repertori commou i volem que aquest sentiment arribi al públic».

L’estrena de demà a la nit significarà la segona presència del cor a l’escenari del Kursaal, un pas més en la trajectòria d’una formació que ha consolidat una identitat pròpia i recognoscible. Al voltant d’una trentena de dones donen vida a una proposta que guanya confiança escènica per sumar a la seva qualitat vocal la prestància i el domini de l’escena.