Lluís Vilamajó: «Pujant a Montserrat, Ignasi devia sentir la música dels pelegrins»

Diumenge farà 500 anys menys una setmana que Ignasi va marxar de Manresa cap a Jerusalem. L’estada el va transformar. Mig despullat, a la Cova, havia esbossat els Exercisis Espirituals. A l’horitzó hi tenia la muntanya de Montserrat, on havia canviat els seus vestits de cavaller per roba de sac. El festival Espurnes Barroques ha encomanat a Lluís Vilamajó, mà dreta del mestre Jordi Savall en l’àmbit vocal, que expliqui amb música els Exercicis Espirituals, i ell s’ha inspirat en «el pelegrinatge interior d’Ignasi, en la idea que, pujant a Montserrat, devia sentir la música que sentien els pelegrins, no només a les esglésies, sinó també a les places, al claustre... I el més antic que tenim és el Llibre Vermell de Montserrat, del segle XIV».

Vilamajó es posarà diumenge (18 h) al capdavant de la Jove Capella Reial de Catalunya, composta per algunes de les veus joves més solvents del país, justament a la Cova de Manresa. I, a més, el concert començarà i acabarà amb una processó dels músics: vindran de la Coveta i entraran al santuari entonant l’O Virgo splendens (Lloem la verge) del Llibre Vermell. Amb una idea circular, hi tornaran igual un cop acabat el concert, distribuït en quatre blocs corresponents a les quatre setmanes dels Exercicis Espirituals (la meditació sobre el pecat original, sobre el naixement, sobre la mort i sobre la resurrecció) i compost íntegrament per obres que es troben a l’arxiu de Montserrat.

Un músic no creient

Vilamajó va entomar l’encàrrec d’il·lustrar amb música els Exercicis Espirituals «des de la meva visió de persona no creient i no practicant» i per això va voler parlar amb especialistes ignasians com el jesuïta Josep Maria Rambla, «un savi», que participarà en una taula rodona prèvia al concert. I també va visitar la Cova, on va poder veure els quadres de la Coveta. Primer va voler relacionar cada setmana d’Exercicis amb salms, «però hagués sortit un popurri de compositors, que no em semblava interessant». En canvi, li va ser revelador relacionar els Exercicis amb la música montserratina «perquè creiem que és el què el va inspirar, sobretot el Llibre Vermell, però també fem un salt en el temps». De fet, la Missa de difunts de Joan Cerarols (1618-1680) va sortint en cadascun dels blocs, «perquè té parts que van bé al caràcter de cada setmana». I en cadascun dels blocs també hi ha un cant pla del Llibre Vermell i una obra d’orgue de mestres de Montserrat. Alguna peça que sonarà és fruit de la recerca de Vilamajó a la biblioteca de Montserrat, com una polifonia interpretada a l’orgue de Benet Julià (1727-1787): «no és inèdita, però no crec que Benet Julià la toqués a l’orgue. Hi havia música transcrita pel pare Ireneu, en versió per a instruments. Però cal fer més recerca, i a Montserrat han estat molt oberts a deixar-nos trobar i ha estat molt interessant». Per tot plegat, el músic sosté que «al públic, encara que no sigui creient, però sí interessat en la història, en els Exercicis que hi ha persones que encara segueixen ara, li pot ser inspirador el repertori. La música pot arribar a llocs on les paraules no arriben i també permet viatjar a èpoques passades, de les quals no hi ha enregistraments».

El concert De Montserrat a la Cova clourà la cinquena edició del festival Espurnes Barroques, que s’ha dedicat als 500 anys de l’estada de Sant Ignasi a Manresa. Va començar amb un concert extraordinari de Jordi Savall, el passat 3 d’abril a la Seu, amb les entrades exhaurides. Si el músic igualadí va repassar musicalment la biografia de sant Ignasi al capdavant d’Hespèrion XXI i la Capella Reial de Catalunya, «ara té molt de sentit que els joves facin un recorregut per l’esperit de Sant Ignasi». Els cantants, en la vintena com quan Ignasi escrivia els Exercicis, «tenen una musculatura molt fresca i vocalment poden aportar coses molt boniques».