Els Amics de les Arts portaran el desembre al Kursaal el seu nou disc

Els Amics de les Arts publiquen divendres Allà on volia (Pistatxo Records), el disc de tancament de la trilogia d'àlbums encetada el 2017 amb Un estrany poder. Un final que el grup també entén com un nou inici. El trio format per Daniel Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué el portaran a Manresa el desembre, al Kursaal, en una data encara per concretar però, abans, els primers concerts de presentació seran a Barcelona el 13 de maig (Razzmatazz-Guitar BCN) i a Girona (Festival Strenes-Escales de la Catedral) el 6 de maig. Començaran, després, una gira de concerts d'estiu a sales i festivals com el Summerfest de la Cerdanya. El 2012, la banda va obrir la gira d'Espècies per catalogar al Kursaal amb les entrades exhaurides.

El grup explica que viu un moment creatiu "generós", amb diversos projectes paral·lels com l'estrena recent del musical Pares normals. Literalment, diuen, no paren de produir. Per això no han esperat més a publicar Allà on volia, un disc curt amb 8 cançons que giren al voltant de les pròpies expectatives i que posa l'èxit en perspectiva. Les peces conviden a transitar la distància "entre allò que un és i el que voldria ser" havent entès que allà on volien arribar "no existeix", si bé els ha servit per caminar.

Amb 17 anys de trajectòria i sis discos de carrera, Allà on volia és un àlbum marca de la casa, on el grup parla dels seus problemes, del dia a dia i també de com es confronten les aspiracions personals amb la crua realitat. El disc, assegura, Joan Enric Barceló tanca una trilogia sonora però "enceta un altre" cicle, postpandèmic i marcat per una nova rutina de treball compositiu més constant i menys estacional. 

Segons expliquen els músics, el nou treball incideix en la distància que hi ha entre el que som i el desig del que volem ser o el que volem que creguin que som. En positiu, Joan Enric Barceló sosté que "quan t'adones que allò que perseguies no existeix, que t'ha servit per caminar però no hi arribaràs mai, mires al teu voltant i t'adones que el que tens és prou bo". I aquest és l'esperit del grup, i del disc, reflexiu i autocrític però lluny de dramatismes.

Tampoc és que sigui un disc temàticament monogràfic. Les noves cançons que porten títols com La nit sembla que serà nostra, Citant Mercè Rodoreda, Estimeu-me o De córrer per tot Nova York. Són 8 històries de 8 "personatges" on conviuen un anti-homenatge a les xarxes socials, una nit de festa passats els trenta, una cançó d’amor, un despertar oníric a Nova York i més d’una reflexió sobre la necessitat de mirar cara a cara a les contradiccions.

Retorn a "l'essència"

El trio presenta unes noves cançons que, segons remarquen, fugen de la sobreproducció i fan una aposta per un joc de pocs elements. "Ens hem esforçat a construir les cançons en vertical i no en horitzontal a base de capes", comenta Piqué, diferenciant-lo una mica dels anteriors Un estrany poder (2017) i El senyal que esperaves (2020). "Hem mirat de valorar l'essència de la nostra música, les veus, les melodies i les harmonies. No de mínims però sí amb les capes més essencials per a cada cançó".

Amaral, "la millor sorpresa"

En l'apartat de col·laboracions, el disc sorprèn per la participació d'Eva Amaral a la cançó La nit sembla que serà nostra. "Amaral és potser la sorpresa més bonica que hem tingut en aquest disc", explica Dani Alegret. No es coneixien abans, però la cantant aragonesa va acceptar la proposta d'Els Amics de les Arts, que van pensar en ella com la veu femenina ideal per arrodonir aquesta cançó sobre una nit de festa d'uns pares sense temps per a res. "Volíem algú que per generació entengués la cançó, i alhora que les seves cançons ja transportessin a la nit", raona Alegret sobre la participació d'Amaral, a la qual admira pels seus "hits incontestables". A l'àlbum també hi ha participat Andrea Motis (Cada cel) i el pianista Marco Mezquida. (Estimeu-me).

Bon moment creatiu

Dani Alegret diu que Els Amics de les Arts es troben com a grup en un punt on han après a fer les coses "simplement" per il·lusió i amb l'única motivació de seguir endavant, sense pensar tant quin efecte tindrà o com es rebrà la seva propera proposta.

"No sé què passarà en el futur però pensem en avançar, serà en algun lloc cap endavant", remarca Alegret. El cantant i teclat del grup constata que estan en el moment "creativament més generós" de la seva carrera. De fet, diu, ja tenen cançons noves que gairebé els permetrien de publicar un nou disc. "Potser d'aquí a un any", apunta.

Allà on volia es publicarà sota el segell Pistatxo Records. Després d'haver treballat amb discogràfiques locals i multinacionals, el grup retorna als seus orígens cap a l'autogestió, realitzant la majoria dels seus videoclips ells mateixos, treballant les seves comunicacions amb el seu públic i xarxes socials sense intermediaris.