Óscar González, escriptor: «No cerco fer de Selena un mite, però m’agradaria conèixer-la, des del respecte»

«Aquest llibre pretén explicar la vida, llegat i un conjunt de meditacions de qui és, al meu entendre, una de les millores cantants i actrius dels Estats Units del segle XXI». El manresà Óscar González Ballesteros (1973) comença així un llibre de «reconeixement» a Selena Marie Gomez, en què l’autor, funcionari a l’Ajuntament de Terrassa, combina la carrera i vida de l’artista amb «certes experiències i idees personals meves». No és cap biografia oficial.

González va saber de Selena el 2011 amb el vídeo Love You Like a Love Song i, de mica en mica, es va anar interessant per una persona que anava més enllà de l’aparador i que, «com moltes, ha hagut de bregar amb circumstàncies difícils». La mort de l’avi de l’autor i el naixement de Selena, amb vuit dies de diferència el juliol del 1992, «tot i no tenir cap relació, em van fer pensar en diferents aspectes de la vida. Quan una porta es tanca i se n’obre una altra». Per escriure el llibre, González ha consultat el material disponible a través de diferents biografies («tot i la seva joventut») i en cerques per Internet. El llibre, amb un apartat fotogràfic, està dividit en diferents capítols per oferir-ne un retrat: Selena com a persona, a la pantalla, a la música, a la moda, els seus projectes vinculats a la salut i el benestar personal i psicològic, les semblances amb una altra artista com Paloma San Basilio i un epíleg sobre el seu futur.

L’autor manresà va començar a treballar en el llibre el 2015 i això, a més, li ha permès «recuperar la meva afició per l’escriptura», que havia conreat entre els 12 i 18 anys amb teatre i poesia. Li ha canviat la idea que tenia de Selena? González creu que s’ha de distingir entre «la imatge que projecta a les xarxes i la labor que fa». Per al manresà, les qualitats que ressaltaria de l’artista –cantant, productora, actriu, filantropa...– són essencialment tres: «generositat, versatilitat i intentar fer les coses el millor possible». Diu que és un llibre «redactat des de l’admiració i el respecte» cap a una dona que, «per la seva dignitat i afany de superació, pot ser un exemple per a altres persones». Per a ell ho ha estat.

Avisa que no és un llibre escrit des del «fanatisme, no cerco fer d’ella un mite i no estic enamorat de Selena, una persona que no he vist mai», però no nega que «m’agradaria conèixer-la, sempre des del respecte». I creu que si ella sabés que existeix el llibre («jo crec que ho sap») tindria «l’esperança que l’hi agradés i el comprengués». Ha provat de contactar amb ella? «Sí, però no n’he obtingut cap resposta».

Subscriu-te per seguir llegint