Daniel Rived: "Treballar amb Almodóvar ha estat una mica com tocar el cel"

"Tens una prova amb un director manxec per a una pel·lícula internacional". Amb aquestes paraules rebia l'actor santpedorenc Daniel Rived (1995) la notícia que havia de traslladar-se a Madrid per fer el càsting del que acabaria sent Extraña forma de vida, el migmetratge de Pedro Almodóvar que avui ha arribat als cinemes i que la setmana passada s'estrenava amb un Canes rendit al director i al western 'queer' sobre el desig i el destí. Rived els va agradar però no per al paper per al qual, inicialment, l'havien trucat. Sí per fer d'ajudant del xèrif, rol que interpreta Ethan Hawke. Avui, a les 6 de la tarda, Rived, que va assistir a la estrena del film en el certamen francès, ha decidit veure la pel·lícula a Multicinemes Bages Centre acompanyat de la família i de la seva nòvia: "Em feia il·lusió que la poguéssim veure tots junts. El meu és un paper petit però ha estat una mica com tocar el cel. I m'agrada anar al cine, és on s'han de veure les pel·lícules".

Rived, que fa un parell d'any que es dedica professionalment a l'actuació, explica que van rodar a quaranta graus el passat mes d'agost al desert de Tabernas (Almeria) i en el Western Leone, construït fa mig segle per Sergio Leone per al rodatge de la Trilogia del dòlar amb Clint Eastwood. Rived hi va estar quatre dies. Noi Almodòvar?. Per al santpedorenc, haver pogut participar en quatre jornades de rodatge d'un projecte d'Almodóvar ja és "un somni". El film que protagonitzen Ethan Hawke i Pedro Pascal, explica la història de dos amants que es retroben 25 anys després del seu idil·li. Es tracta d’un xèrif i d'un ranxer que havien treballat junts com a pistolers. Un treball amb aires de Brokeback Mountain que, explica l'actor bagenc, "li van proposar a Almodóvar però que va acabar fent Ang Lee". De fet, diu, "el director s'ha tret l'espineta: fa anys que tenia aquesta pel·lícula al cap. Recordo a Dolor y gloria, que en una picada d'ullet, el personatge d'Antonio Banderas guardava en el seu ordinador un document titulat Extraña forma de vida".

Fan del director, "ja havia vist totes les seves pel·lícules però les vaig tornar a veure", si ha de definir al director manxec, Rived ho te clar: "és molt detallista i tu ets el vehicle perquè la idea que té al cap es pugui plasmar en la pantalla. No fa cap pas en fals, vol que tot sigui com s'ho ha imaginat". Evidentment, diu, accepta suggeriments, com diferents apunts lingüístics en la traducció del guió que "de vegades proposaven Hawke o Pascal però sempre després de "pensar-s'ho". En el rodatge, explica, hi va haver un ambient "molt familiar tot i tractar-se d'un projecte ambiciós".

I els seus companys?. "Pascal és molt proper. Recordo que vaig volar des de Madrid per incorporar-me al rodatge i els vaig anar a trobar a un restaurant de carretera. Ja anaven pel primer plat i vaig saludar des del fons. Doncs Pedro Pascal es va aixecar, va recórrer els deu seients que hi havia entre nosaltres per encaixar de mans". I Hawke "és molt humil, un actor que prefereix pocs assajos... tot el contrari d'Almodòvar. Un dia esmorzant amb ell se li va acostar una noia molt tímida i li va demanar: Tu ets Kevin Bacon?. Va negar-ho i vam continuar esmorzant". A l'estrena del film a Canes va arribar conduint ell mateix perquè va rebre tard la invitació "i era difícil quadrar vols: em vaig posar el vestit al cotxe i vaig anar a l'Hôtel Barrière Le Majestic on estava tot l'equip". La projecció, diu, va ser "brutal. A Canes estan molt enamorats d'Almodóvar i de Saint Laurent (la firma que s'ha encarregat del vestuari i de produir el film).

Per al santpedorenc, que surt a escena quan "l'Ethan i el Pedro es troben per primera vegada a l'oficina del xèrif", sortir en un film d'Almodòvar és un aparador que voldria aprofitar, sobretot, per continuar treballant "i si pot ser a casa, a Catalunya". Format a la Sala Beckett "amb un itinerari personal, amb directors com Àlex Rigola o Lluís Homar", Rived es va continuar formant a la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic de Londres durant un intensiu de dos mesos i a Alemanya. A la pantalla, se l'ha pogut veure en "papers petits" com la sèrie Autodefensa de Filmin i La niña de la comunión, un film de terror de Víctor García amb guió de Guillem Clua; i, als escenaris teatrals, al Temporada Alta i al Lliure amb l'espectacle Bros, de Romeo Castellucci.

Subscriu-te per seguir llegint